Jardí del Drach

Les Sempervivum del Montseny-Las Sempervivum del Montseny

2011-12-01T08:39:00.001-08:00

I la boira cobreix tota la vall abans de la pujada, unes taques de bosc que comença a adormir-se sobre un gruixut matalas de fulles seques que van trencant-se al nostre pas. El matí és fred, potser per a nosaltres de ple hivern, per a aquest paratge ha començat només a fer una mica de fresca. El massís del Montseny, per als que vivim al formiguer frenétic de la gran Barcelona és com una catedral on practiquem un culte local a la naturalesa. Es per això que mai no et trobes sol als camins ancestrals que porten cap al cim del Matagalls, amb una alçada de 1700m, és la segona cota del Montseny i el nostre objectiu és visitar una vegada més alguns supervivents vegetals que prefereixen penjar-se de les roques solitàries on ningú més vol viure, on ningú més pot viure.

Y la niebla cubre el valle antes de la subida, unas manchas de bosque que empieza a dormir sobre un grueso colchon de hojas secas que se rompen a nuestro paso. La mañana es fria, quizás para nosotros como de pleno invierno, para este paraje, tan solo ha empezado a hacer algo de fresco. El macizo del Montseny, para los que vivimos en el hormiguero frenético de la gran Barcelona, es como una catedral donde rendimos un culto local a la naturaleza. Es por eso que nunca te encuentras solo por los caminos ancestrales que llevan a la cumbre del Matagalls, con una altitud de 1700 metros, es la segunda cota del Montseny y nuestro objetivo es visitar una vez mas algunos supervivientes vegetales que prefieren colgarse de las rocas solitarias donde nadie mas quiere vivir, donde nadie mas puede vivir.

Es tracta de la Sempervivum tectorum ssp boutignyanum, amplament distribuïda per la cordillera pirenaica i que troba al massís del Montseny, on es l'única espècie present, les seues poblacions més meridionals. Des d'els 1300 metres, ja es fa present, exclusivament colonitzant les roques que surten aquí i allà, principalment orientades al sud-est.

Se trata de la Sempervivum tectorum ssp boutignyanum, ampliamente distribuida por la cordillera pirenaica y que encuentra en el Montseny, donde es la única especie presente,sus poblaciones naturales mas meridionales. A partir de los 1300 metros ya es facil encontrarla, exclusivamente colonizando los roquedos que emergen aquí y allá, orientadas principalmente en su vertiente sureste.

Una de les coses que més crida l'atenció, és l'abundancia i la densitat de les seves poblacions. Aquesta època, després de les abundants plujes, les plantes presenten un aspecte sanissim i deixen veure les seves fulles verdes ben obertes. Les comunitats vegetals sobre les roques, sempre son com una excepció, com si la vida tractés amb insistència de cobrir amb un tapís tot allò que li és incòmode o buït.

Una de las cosas que mas llama la atención, es la abundancia y densidad de sus poblaciones. En esta época, despues de las abundantes lluvias, las plantas presentan un aspecto sanísimo y dejan ver sus hojas verdes bien extendidas. Las comunidades vegetales sobre rocas, siempre son como una excepción, como si la vida tratase con insistencia de cubrir con un tapiz todo aquello que le es incomodo o vacio.

Mes amunt, s'acaba el bosc i el vent arrodoneix les formes de les plantes i els ginebres romanen com petites cabanes protectores, petits però vells, com ho demostren les seves branques amb formes torturades per les inclemències. Al Montseny, no vaig poder trobar cap matafoc prosperant sota aquests arbrets, a diferència d'altres zones com Guadarrama o Urbión on trobo més correntment aquesta associació.

Mas arriba, termina el bosque y el viento redondea las formas de las plantas y los enebros permanecen como pequeñas cabañas protectoras, pequeños pero viejos, como lo demuestran sus troncos, con formas torturadas por las inclemencias. En el Montseny, no encontré ninguna Sempervivum prosperando bajo estos arbustos, como ocurre en otras areas como Guadarrama o Urbión, donde he encontrado mas comunmente esta asociación.

Son plantes d'existència discreta, plantes d'esquerdes i amagatalls de pedra, però com podeu veure a la imatge de sota on m'he volgut integrar amb elles, per als aficcionats amb els ulls entrenats per a cercar-les, aquestes taques vermelles als meus peus ens mostren la seva presència a molta distància.

Son plantas de existencia discreta, plantas de grietas y escondites de piedra, pero como podemos ver en la siguiente imagen, donde me he querido integrar con ellas, para los aficionados con los ojos entrenados para buscarlas, estas manchas rojizas a mis pies, nos muestran su presencia a mucha distancia.

Les roques mig verticals que miren al sol fins al migdia, son les preferides pels matafocs, el Montseny, te una bona part de component mediterrània al seu clima i es beneficia de la seva humitat.

Las rocas semiverticales que miran al sol hasta el mediodia, son las preferidas por las Sempervivum, el Montseny, tiene una buena parte de componente mediterraneo en su clima y se beneficia de su humedad.

Als prats més alts, pasten ramats de vaques alienes tant al degotís constant de caminants, com a les nostres plantes, que malgrat estar ben accessibles, no formen part de la dieta habitual d'aquests animals.

En los prados mas altos, pastan rebaños de vacas, ajenas tanto al goteo continuo de caminantes, como a nuestras plantas, que a pesar de su accesibilidad, no forman parte de la dieta de estos herbivoros.

A Sempervivophilia, Gerard Dumont, comenta el fet de que les Sempervivum no viuen be a terrenys fortament nitrificats i que la presència abundant de ramaderia amb els seus excrements que podem trobar aquí per tot arreu, contribueix a aquesta nitrificació. Sembla però que els hàbits rupicoles i la poca dependència del substrat, mantenen aquestes plantes una mica fora d'aquest perill.

En Sempervivophilia, Gerard Dumont, comenta el hecho de que las Sempervivum no viven bien en terrenos altamente nitrificados y que la presencia abundante de ganaderia con sus excrementos presentes por todas partes favorece esta nitrificación. Parece que la poca dependencia del sustrato puro dada su ubicacion rupícola, mantienen aquí a estas plantas libres de este peligro.

Aquestes Sempervivum catalanes, son de petit tamany, els estolons d'on surten els fillols, son curts i la seva estructura és dura i compacta, fins i tot punxosa quan creixen a casa seva, moltes de les seves característiques en línies generals, correspondrien a la descripció de la varietat (espècie o subespècie segons autors) coneguda com andreanum i evidentment tot aquest conjunt de Sempervivum en situacions extremes de distribució, es mostra ben diferenciat de la resta de poblacions pirenaiques principalment en les seues adaptacions xerofítiques.

Estas Sempervivum catalanas, son de pequeño tamaño, los estolones de donde nacen los hijuelos, son cortos y su estructura es muy dura y compacta, incluso puntiaguda cuando crecen en su lugar propio, muchas de sus características en lineas generales, corresponderian a la descripción de la variedad (especie o subespecie segun autores) conocida como andreanum y evidentemente todo este conjunto de Sempervivum en situación extrema de distribución, se muestran bien diferenciadas del resto de poblaciones pirenaicas, debido principalmente a sus adaptaciones xerofíticas.

No cal fer esment de que les plantes no son l'únic motiu per tindre la necessitat de pujar aquí. Hi ha un desig antic de mirar les coses des de dalt. La mar que és ben a prop, plena de multituts des d'aquí sembla una continuitat dels nostres ulls. Fan 5ºC, després d'aquest estiu més llarg de l'habitual, ja tenia ganes de sentir les mans fredes i el nas vermell i de posar-me el barret d'hivern i fins i tot els guants.

No hace falta mencionar que las plantas no son el único motivo para tener la necesidad de subir aquí. Hay un deseo antiguo de mirar las cosas desde arriba. El mar, que está muy cerca, lleno demultitudes, desde aqui parece como una continuidad a nuestros ojos. Hay 5ºC, después de este verano mkas largo de lo normal, ya tenia ganas de sentir las manos frias y la nariz roja y de calarme el gorro e incluso los guantes.

La passejada és fàcil, al principi és fa dura per la forta pendent, res de l'altre mon, es cert, però se que qui no està acostumat pateix una mica. A mi personalment, les recerques de plantes m'estimulen més que un bon café carregat i el meu camí està ple de sortides a les roques properes dibuixant un zigzag que tornaria boges a les pròpies cabres, coses de la passió.

El paseo es fácil, al principio se hace un poco duro por la fuerte pendiente, nada del otro mundo, es cierto, pero para quien no esta acostumbrado, hace sufrir un poco. A mi personalmente, las busquedas de plantas, me estimulan mas que un café bien cargado y mi camino se llena de incursiones a las rocas cercanas dibujando un zigzag que volveria locas a las propias cabras, cosas de la pasión-

A les zones més elevades, es troben amb frequència exemplars d'un color més glauc, com a les imatges següents, encara que en general hi ha força variabilitat entre individus, com correspon a aquesta espècie, tant al propi camp com posades en cultiu.

En las zonas mas elevadas,m se encuentran con fercuencia ejemplares de un color mas glauco, como en las imágenes siguientes, aunque en general la variabilidad es una constante en esta especie, tanto en el campo como cultivadas.

Amb només 1700 m d'alçada màxima, el Montseny no és certament un paratge espectacular acomparat amb els que podriem trobar als Pirineus, si parlem pròpiament dels cims, però crec que les zones mes baixes i poblades d'arbres, formen un dels millors paratges de tardor que conec.

Con solo 1700m de altitud máxima, el Montseny no es ciertamente un paraje espectacular comparado con los vecinos Pirineos, al menos en lo que se refiere a las cimas, pero creo que en sus zonas mas bajas y arboladas, se encuentran unos de los mejores paisajes del otoño que conozco.

El cim del Matagalls, coronat per una creu, com podeu veure és una gran superfície arrodonida (i també frequentada), que al principi del camí, no es veu per la presència d'altres elevacions anteriors.

La cumbre del Matagalls, coronada por una cruz, como podeis ver es una gran superficie redondeada (y tambien frecuentada), que al principio del camino, no se ve por la presencia de algunas elevaciones anteriores.

Al camí trobem aquest forat, resta d'un antic dipòsit per guardar la neu, des de la distància sembla com un crater de meteorit.

En el camino, encontramos este agujero, resto de un antiguo depósito de nieve, desde la distancia parece el crater de un meteorito.

Per acabar aquesta entrada, unes imatges més d'aquesta planta expressant-se com cal, en llibertat. M'ha agradat comprovar que tot està al seu lloc i que malgrat que no son bons temps ni per a nosaltres ni per a la naturalesa, aquestes petites plantes continuen de moment formant part de la seva diversitat.

Para acabar esta entrada, unas imagenes mas de esta planta expresandose como debe ser, en libertad. Me ha gustado comprobar que todo esta en su sitio y que a pesar de que no son buenos tiempos ni para nosotros ni para la naturaleza, estas pequeñas plantas, continuan de momento formando parte de su diversidad.

El miracle del naixement-El milagro del nacimiento

2011-10-01T15:00:00.000-07:00

El naixement de qualsevol esser viu, sempre és com un miracle de la naturalesa, en aquest cas de les Tillàndsies aèries, ho és encara més quan les volem fer neixer a unes condicions i uns llocs que no son del tot adequats, cal adquirir algunes virtuts avuí en dia difícils i que encara no estic ben segur d'haver aconseguit cuallar del tot. A més tindré que esperar uns quants anys abans de que aquestes plantetes puguin tindre el tamany adequat per ser transplantades a un lloc individual i florir.

El nacimiento de cualquier ser vivo, siempre es como un milagro de la naturaleza, en este caso de las Tillandsias aereas, lo es todavia mas cuando las queremos hacer nacer en unas condiciones y unos lugares que no son del todo adecuados, hay que adquirir algunas virtudes hoy en dia difíciles y que todavia no estoy seguro de haber alcanzado del todo. Además tendré que esperar unos cuantos años antes de que estas plantitas puedan tener el tamaño adecuado para ser transplantadas individualmente y florecer.

En alguns casos això succeeix espontàniament, molts milers de llavors, son transportades pel vent al llarg de la vida de la col.lecció, son tantes les vegades que m'he trovat les capsules buides després d'un dia de vent i qui sap on hauran anat a parar. Quan es queden a la pròpia planta (no totes les espècies), poden arrivar a germinar i aprofitant els nostres regs i l'ombra d'altres plantes i la sort d'haver-les vist nosaltres, poden arrivar a surar, com he vist que ha conseguit algun amic Tillandsier i en el meu cas algunes petites plantetes que avuí poden tindre poc més d'un centímetre de tamany i tinc que dir que aquest jardí concret d'ara porta uns vuit anys funcionant. Un bon consell que em va donar un gran coneixedor del tema es que calia començar quan abans millor, per què si no seria massa vell per poder tindre cura i interés per les plantes, em va semblar una mica exagerat, però ara ja no ho veig així.

En algunos casos eso sucede espontaneamente, muchos miles de semillas, son transportadas por el viento a lo largo de la vida de la colección, son tantas las veces que me he encontrado las capsulas vacias despues de un dia de viento y quién sabe donde habran ido a parar. Cuando se quedan en la propia planta, (no todas las especies), pueden llegar a germinar y aprovechando nuestros riegos y la sombra de otras plantas y la suerte de haberlas visto nosotros, pueden llegar a sobrevivir y crecer, como he visto que le ha ocurrido a algun amigo tillandsiero y en mi caso algunas pequeñas plantulas que hoy pueden llegar a tener un centímetro escaso, teniendo en cuenta que mi jardín actual tiene una edad de funcionamiento de unos ocho años. Un buen consejo que me dió un gran conocedor de su cultivo, fué que comenzase cuanto antes mejor, porque si no seria demasiado viejo para poder cuidarlas y mantener el interés por ellas. Me pareció un poco exagerado, pero ahora ya no pienso así.

Al seu lloc d'orígen, concretament a Argentina, no seria una maniobra molt ben vista, els aficcionats sabem que algunes d'aquestes plantes allà son com una plaga malaïda i susceptible d'esser erradicada, com si aquí algun boig es dediqués a cultivar i reprodüir males herbes sense cap control.

Estic ben segur que molt poques d'aquestes llavors voladores, faran niu a un reconet humit de la meva ciutat i encara que així pasés, tampoc crec que puguin sobreviure més enllà d'uns mesos abans que un parell de dies de calor o un parell de dies de fred acabin amb elles.

Jo el que sempre he volgut és aquest cultiu amb intenció, amb una bona taxa de germinació i amb un exit que pugui omplir-me el jardí de plantes nascudes aquí.

En sus lugares de orígen, concretamente en Argentina, no seria una forma de actuar muy bien vista, los aficionados sabemos que allí algunas especies constituyen una plaga que es sistematicamente erradicada, como si aquí algun descerebrado se dedicase a cultivar y propagar malas hierbas sin ningun control.

Estoy muy seguro que muy pocas de estas semillas encuentran un rinconcito húmedo de mi ciudad adecuado donde germinar y aun cuando pasara, no creo que pudiesen sobrevivir mas allá de unos meses antes que un par de dias de calor o de frio acabasen con ellas.

Yo, lo que siempre he querido es este cultivo con intención, con una buena tasa de germinación y con un éxito que pueda llenar mi jardín de plantas nacidas aquí mismo.

He provat tots els mitjans que he trovat o que m'han dit, recordo especialment un estiu amb les meves tillandsietes acabades de germinar que van viatjar amb mi per allà on vaig estar, per tal de poder pulveritzar-les constantment, he instal.lat tota mena de terraris, tota sort d'aparells estranys per a fer-ho i sols una mica de desatenció ha segut suficient per acabar amb el meu somni, el més important es continuar, insistir, estudiar el tema, les possibilitats.

He probado todos los medios que he encontrado o me han dicho, recuerdo especialmente un verano con mis pequeñas tillandsias acabadas de germinar, que viajaron conmigo allá donde estuve, para poder pulverizarlas constantemente, he instalado todo tipo de terrarios, toda suerte de artilugios mas o menos extraños para hacerlo y solo un poco de desatención ha sido suficiente para acabar con mi sueño, lo mas importante es continuar, insistir, estudiar el tema, las posibilidades.

És clar que amb una bona inversió de diners, ho hagués aconseguit, com s'aconsegueix avuí qualsevol cosa, però jo reconec que mai faré una cosa així, les plantes viuen amb mi, amb les condicions que puc donar-les sense que això em supose unes despeses fora de mida, m'agrada que les coses que estimo em facen desenvolupar la meva imaginació, ho reconec, soc un aficcionat pobre, però he aprés moltes coses i continuo aprenent moltes coses d'aquestes meravelloses plantes i tot exit aconseguit ho és també un exit personal.

Finalment els meus marcs de fusta on vaig tensar tela d'arpillera, han donat bons fruits. No m'he preocupat gaire de la sel.lecció de la llavor ja que he polinitzat artificialment gairebé luxuriosament tota flor oberta que he trovat florint simultàniament, moltes d'aquestes càpsules encara estan formant-se, des de la primavera passada i s'obriran ben segur la pròxima primavera, però les que es formen a les Aeranthos, bergeri, ixioides i algún altra més, son més ràpides i ja ho van fer a principi d'estiu, és clar que l'altre parental potser qualsevol, si encara existeix aquest blog i jo, ja n'anirem parlant del tema.

Es evidente que con una buena inversión económica, lo hubiese conseguido, como hoy se consigue casi todo, pero reconozco que nunca lo haré así, las plantas viven conmigo en unas condiciones que puedo darles sin que ello me suponga un gasto desmedido, me gusta que las cosas que amo desarrollen mi imaginación, lo reconozco, soy un aficionado pobre, pero he aprendido muchas cosas y continuo haciendolo, de estas maravillosas plantas y todo éxito conseguido con ellas, es tambien un éxito propio.

Finalmente, los marcos de madera donde tensé tela de arpillera, han dado buenos frutos. No me he preocupado mucho de la selección de las semillas, ya que he polinizado artificialmente casi lujuriosamente cualquier flor abierta que he encontrado floreciendo simultaneamente, muchas de estas cápsulas, todavia se estan formando y a estas alturas del año, continuaran haciendolo hasta la próxima primavera, pero las que se forman en las Aeranthos, bergeri, ixioides y algunas pocas mas, son mas rápidas y lo hicieron a principios de verano, está claro que el otro parental es totalmente desconocido para mi. Si mi blog o yo mismo no dejamos de existir, iremos hablando del tema.

Al final, la millor manera de conservar l'humitat sense ser un esclau absolut, va ser submergir el marc d'arpillera a dintre d'un recipient amb aigua, que de tant en tant vaig reomplint o deixo assecar un parell de dies i crec que no havia encara arrivat tan lluny i no puc menys que estar content, ara ja tenen com cinc mesos i tres fulletes, fins ara l'havia deixat a l'exterior, les petites plantes quan s'assequen els dies de més calor, gairebé desapareixen de la vista i tornen a unflar-se quan tornen a tindre humitat, les he posades al petit hivernacle ara que ja sembla que tenen personalitat pròpia i he començat a adobar-les a l'aigua d'immersió com faig amb les grans, amb bons resultats, l'hivern el passaran a l'hivernacle on no n'hi han glaçades i les máximes sempre son primaverals, crec que aquesta diferència de temperatura, els farà el mateix be que fa a les plantes que a l'hivern instal.lo aquí.

Al final, la mejor manera de poder conservar la humedad, sin ser un esclavo absoluto de las plantas, fué sumergir los marcos de arpillera en un recipiente con agua, que repongo habitualmente y dejo secar un par de dias aleatoriamente y creo que nunca habia llegado tan lejos y no puedo menos que estar contento con ello, ahora ya tienen como cinco meses y unas tres hojas, hasta ahora permanecian al exterior, las pequeñas plantas cuando se secan con unos dias de mas calor, practicamente desaparecen de la vista y vuelven a hincharse con el riego. Las he puesto ya en el invernadero donde pasaran los meses libres de heladas y con máximas primaverales. Esta variación de temperaturas, creo que las favorecerá como ocurre con las otras plantas adultas que acostumbro a tener a cubierto.

Tillandsia vernicosa.

2011-09-09T11:50:00.000-07:00

Flors blanques al Setembre, algun dia de pluja, no destacable, però que ha fet fora de moment la xafogor que veniem patint els darrers dies d'Agost i primers de Setembre.

Aquesta Tillandsia, que viu sobre roques i sobre arbres a la part nord d'Argentina, Bolivia i Paraguai, reb un nom científic, que em crida molt l'atenció, vernicosa, vol dir envernissada, si no m'ho haguessen dit, potser no l'hagués definit així, ja que l'aspecte o el tacte d'alguna cosa envernissada, és comú a altres Tillandsies de fulla verda, però ara cada vegada que me la miro, em sembla més envernissada, no hi ha més que veure el seu aspecte llüent, finalment sobre tot a la magnífica inflorescència de color roig viu que s'ha desenvolupat ràpidament, com si tingués pressa després d'haver estat durant cinc anys, creixent.

Flores blancas en Septiembre, algun dia de lluvia refrescando el ambiente tropical que veniamos "disfrutando" los ultimos dias de Agosto y los primeros de Septiembre.

Esta Tillandsia, que habita sobre rocas y sobre arboles en la zona norte de Argentina, Bolivia y Paraguay, recibe un nombre científico, que me llama mucho la atención, vernicosa, significa barnizada, si no me lo hubiesen dicho, no hubiese advertido nada extraño en su aspecto, ya que el tacto y el aspecto de planta barnizada, es comun a bastantes Tillandsias de hoja verde, pero ahora, despues de saberlo, cada vez que la miro la veo mas barnizada, especialmente con su bractea rojo brillante, que se ha desarrollado en muy poco tiempo, como si tuviese prisa despues de cinco años de crecimiento.

Devegades les imatges de les plantes, ens enganyen al no tenir referències de l'entorn. Per a mi, ja he parlat altres vegades de que un jardí de Tillandsies, es un jardí per a mirar i gaudir de ben a prop, també a l'hàbitat natural, aquestes plantes que han fet de l'oportunisme sa una forma de vida, colonitzen en grans quantitats àrees on es donen bones condicions relatives i si be son un element vegetal importantíssim, jo les descriuria millor com un complement vegetal importantissim, com pinzellades sobre un paisatge.

A veces las imágenes de las plantas, nos engañan al no tener referencias del entorno. Para mi, ya he hablado otras veces de ello, un jardin de Tillandsias, es para disfrutarlo de cerca, tambien en el habitat natural, estas plantas que han hecho del oportunismo sano una forma de vida, colonizan en grandes cantidades areas donde se dan buenas condiciones relativas y si bien son un elemento vegetal importantísimo, yo las describiria mas bien como un complemento vegetal importantisimo, como pinceladas sobre un paisaje.

Vull dir amb això del tamany que aquesta planta d'aquí dalt per exemple, plantada sobre un cossiol de fang, te poc més o menys uns 20cm des de la base del cossiol al final de la inflorescència, ja m'agradaria que tingués com un metre d'alçada, però per altra banda, en aquest cas no la podria tindre, deixem-ho estar com està i sempre podem dir-li petita joia de la naturalesa.

Quan la vaig adquirir era més petita, evidentment i no va funcionar durant molt de temps, va modificar lentament totes les seves fulles adaptant-se i va arrivar a mi la informació de que era millor donar-li més humitat de l'habitual, cosa que jo no sospitava de cap manera, per que es una planta de tacte molt dur i fins i tot punxen (una mica) les fulles. Així que la vaig deixar caure a dintre d'un micro cossiol, sense cap substrat, no la vaig veure adequada per a plantar-la tradicionalment, les tillandsies amb tendència natural a doblegar les seves fulles cap a un costat com aquesta, no em pareixen adequades per a viure sobre terra. En poc de temps va arrelar sobre el cossiol directament i aquest reservori d'humitat, va fer que comencés a creixer més depressa. Devegades aquestes plantes, necessiten molt poca variació de les condicions per a millorar radicalment el seu creixement.

Quiero decir con esto del tamaño, que esta planta de arriba, plantada en una maceta, tiene poco mas de 20cm desde la base de la maceta a la punta de la bractea. Ya me gustaria que tuviese un metro de altura, pero por otra parte en ese caso no podria tenerla, dejemos estar las cosas como son y así podremos siempre llamarla pequeña joya de la naturaleza.

Cuando la compré, era mas pequeña evidentemente y durante largo tiempo no funcionó bien, perdió y cambió el aspecto de todas sus hojas al adaptarse y me llegó la información de que era una planta que necesitaba algo mas de humedad, cosa que en ningún momento sospechaba, viendo el tacto duro y recio de sus hojas. Así que la puse dentro de un tiesto sin ningún sustrato, ya que no la vi adecuada para plantarla al modo tradicional, las Tillandsias que naturalmente se tuercen hacia un lado al crecer, no me parecen adecuadas para vivir con tierra, en poco tiempo enraizó directamente sobre la maceta y esta reserva de humedad que retiene el barro cocido poroso, la hizo crecer mas rapidamente. A veces, estas plantas, necesitan muy poca variación de las condiciones para mejorar radicalmente su crecimiento.

La meva preferència per les flors blanques, la converteix en una de les meves preferides, l'he tinguda bastant temps a l'estiu a dintre de l'hivernacle, per què alguns dies de molta calor i sol, ha passat que s'ha assecat una mica massa. Ho hagués pogut evitar, canviant l'emplaçament a un lloc amb menys insolació, però la cosa va com va, no podem estar per tot i tenim l'avantatge de cultivar una família molt molt adaptable per a poder desentendren's de tant en tant, sempre en la proporció justa si pot ser, com totes les coses en la vida.

Quan va començar a formar la seva bràctea, la vaig treure a l'exterior a l'aire i al sol, el color de les flors i la seva intensitat, te molt a veure amb aquest factor.

Mi preferencia por las flores blancas, la convierten ya en una de mis plantas preferidas, la he tenido bastante tiempo en verano dentro del invernadero, porque otras veces ha sufrido la sequia y se han dañado algunas hojas por este motivo. Lo hubiese podido evitar cambiando el emplazamiento, pero no lo hice, esto va como va y no podemos estar en todo, pero tenemos la ventaja de cultivar unas plantas que son muy adaptables y que tambien agradecen que de vez en cuando nos desentendamos de ellas, si puede ser siempre en la justa medida por supuesto, como todo en la vida.

Cuando empezó a formar la flor, la saqué al exterior, al aire y al sol, el color de las flores y su intensidad, dependen mucho de este factor.

La Tillandsia vernicosa, no conserva moltes flors obertes al mateix temps a l'exterior, això es pot millorar protegint la floració de les inclemències, però com que soc poc amic de manipular aquests aspectes més de l'imprescindible, ja m'agrada com s'expressa amb el que troba al seu voltant naturalment. M'ha agradat mostrar aquesta Tillandsia i tinc ganes de conservar-la i veure de quina manera es converteix en una mata de Tillandsia vernicosa, que per cert, jo no he vist mai un gran exemplar.

La Tillandsia vernicosa, en el exterior, no conserva muchas flores abiertas al mismo tiempo, se puiede mejorar protegiendola de las inclemencias, aunque como yo soy poco dado a manipular estos factores mas de lo imprescindible, me gusta que las plantas se expresen de la mejor manera que pueden con lo que tienen a su alrededor. Me ha gustado enseñar esta Tillandsia y tengo ganas de conservaqrla y ver de que manera se convierte en una gran Tillandsia vernicosa, que por cierto jamas he visto un ejemplar de gran tamaño.

Setembre al Jardí.-Septiembre en el Jardín.

2011-09-01T10:42:00.000-07:00

Tillandsia vernicosa. Setembre 2011

El primer dia de Setembre, he pujat a fer una ullada a les petites coses destacades del meu petit hàbitat. Aquests dies han segut de molta calor, no tant per les elevades temperatures, com per la forta humitat ambiental. Això afavoreix a les Tillandsies sense cap dubte, aquest any, no s'han resentit de la falta d'aigua a l'estiu. No vol dir això que estiguen especialment boniques, però encara ara trobem moments i moviments que ens mostren que no hi ha dia que la vida i el creixement no es manifesten a qualsevol comunitat vegetal, una de les coses que em meravella d'aquesta petita col.lecció.

El Drach, de nou representant del meu Jardí, amb la pàtina de les inclemències meteorològiques, va envellint-se a poc a poc adquirint una "altra bellesa", com les plantes que l'envolten que amb la edat, ja deixen de ser elements d'una col.lecció i passen a tindre entitat pròpia i a trobar el seu lloc. És una llàstima que les Tillandsies en molts casos triguen molt a tindre aquest aspecte madur, cal cultivar amb elles també un bon grapat de paciència, però també a canvi amb un bon grapat de desinterés crec jo, al menys si no ets un cultivador comercial i el que vols es coneixer-les i tractar-les i aprendre'n d'unes estratègies de vida absolutament originals.

El primer dia de septiembre, he subido a echar una ojeada a las pequeñas cosas destacadas de este pequeño hábitat. Estos dias han sido calurosos, no tanto por las altas temperaturas, como por la elevada humedad ambiental. Esto sin duda favorece a las tillandsias, no se han resentido de la falta de lluvias estival como otras veces. No quiero decir con eso que ahora esten especialmente bonitas, pero aun ahora encontramos momentos y movimientos que nos enseñan que no hay dia en que la vida y el crecimiento no se manifiesten en una comunidad vegetal de cualquier clase y es una de las cosas que me maravillan de mi pequeña colección.

El Drach, de nuevo como representante de mi jardín, con la pátina que le han dado las inclemencias meteorológicas, ha ido envejeciendo poco a poco y adquiriendo esa "otra Belleza", como las plantas que le rodean, que con la edad dejan de ser elementos de una colección y pasan a tener una entidad propia y su propio lugar. Es una pena que las Tillandsias tardan bastante en adquirir su aspecto maduro, hay que cultivarlas con un buen puñado de paciencia, a cambio también con un buen puñado de desinterés creo yo, al menos si no eres unh cultivador comercial y lo único que deseas es conocerlas y tratarlas y aprender de sus originales estrategias de vida.

Com tots els Setembres, els dragonets, comencen a neixer, no se on s'amaguen les postes, mai no n'he trobat cap, però aquests dies, ja n'he trobat bastants per tot arreu de la casa, no cal dir que al meu territori els dragonets, les aranyes i les vespes (aquestes últimes amb un cert control d'accés) son espècies molt protegides.

Como todos los Septiembres, los pequeños dragones, empiezan a nacer, no se donde esconden las puestas, nunca he encontrado ninguna, pero estos dias ja jhhe encontrado bastantes crias por todos los rincones de la casa, no hay que decir que en mi territorio, los dragones, las arañas y las avispas(estas últimas con cierto control de acceso) son especies muy protegidas.

La Tillandsia cacticola, ja fa molt de temps que va florir a la primavera, però les seves bràctees, duren molt i van enfosquint´els seu rosa i tornant-se d'un lila que destaca molt a l'entorn, aquesta planta és de les que potser van una mica lentes, però son molt resistents i floreixen gairebé tots els anys.

La Tillandsia cacticola, ya hace tiempo que floreció, en primavera, pero sus bracteas duran mucho y van oscureciendose desde el rosa hasta un lila que resalta mucho en este entorno, esta planta es de las que van un poco lentas, pero son muy resistentes y florecen casi todos los años.

La Tillandsia caput-medusae, ja fa temps que lentament va obrint les flors tubulars, en aquest cas, les darreres flors. Aquesta planta és bastant rústica, malgrat això, l'hivern passat, vaig tindre cremades pel fred, amb plantes noves, crec que amb l'adaptació a l'espai i el creixement de fulles noves mes adequades a la nova ubicació, no tindran problemes.

La Tillandsia caput medusae, ya hace tiempo que lentamente va abriendo sus flores tubulares, en este caso las últimas. Esta es una planta rústica, aunque este invierno pasado, algunos ejemplares nuevos, sufrieron quemaduras por el frio, aunque creo que despues del crecimiento de nuevas hojas mas adaptadas, no tendran problemas.

Els nous fillols de la Tillandsia caput medusae després de la floració.

Los nuevos hijuelos de T.caput medusae, tras la floración.

I per acabar, la Tillandsia vernicosa, encapçalant aquesta entrada i que he tingut la sort i les ganes de tindre-la des de molt petita i veure-la florir finalment. En aquest moment, es troba com a les imatges, es una planta que no havia mostrat encara, per què no havia arribat aquest moment de la floració. Pròximament quan les seves flors blanques s'hagin obert, faré una entrada dedicada a ella. Be, les imatges crec que ja diuen tot com tantes vegades passa i no cal parlar-ne més.

Y para terminar, la Tillandsia vernicosa, encabezando esta entrada y que he tenido la suerte y la paciencia de cultivarla desde muy pequeña hasta que ha florecido al fin. En este momento está como en las imágenes, es una planta que no habia enseñado todavia, porque no havia llegado el momento, proximamente, cuando haya abierto sus flores blancas, le dedicaré una entrada, bien, las imágenes creo que ya dicen todo de esta pequeña maravilla, como tantas otras veces, no hace falta decir nada mas.

Tillandsia reichenbachii

2011-08-08T10:10:00.000-07:00

La Tillandsia reichenbachii, amb una ampla distribució des del sud de Bolivia fins al centre d'Argentina i també amb una bona distribució altitudinal des dels 200m fins als 2000m, on viu sobre arbres o arbustos principalment. Com podem imaginar per aquestes dades, es tracta d'una planta molt adaptable i com a consequència fàcil de cultivar. Els meus exemplars, venen de l'hàbitat, al Noroest Argentí i mai no he tingut cap mena de problema amb ells, floreixen tots els anys en aquesta època estival, que aquest any és especialment benigna amb les tillandsies almenys per l'abundància de pluges. Les seves flors, d'un blau lilós, molt perfumades, recorden les de la Tillandsia duratti, amb la qual està estretament emparentada. És clar que amb la humitat és troba més a gust, però altres estius més tòrrids, els han superat sense gaire problemes i res a dir de l'hivern.

La Tillandsia reichenbachii, con una amplia distribución desde el sur de Bolivia al Centro de Argentina y con una buena distribución altitudinal también, desde los 200m a los 2000m, donde vive sobre arboles y arbustos principalmente. Como podemos imaginar por estos datos, se trata de una planta adaptable y por tanto muy fácil de cultivar. Mis ejemplares, vienen del hàbitat en el Noroeste Argentino y nunca he tenido ningun tipo de problema con ellos, florecen todos los años en plena época estival, este año especialmente benévola para las Tillandsias por la extraña abundancia de lluvias. Sus flores de un Azul-lila, muy perfumadas, recuerdan a las de la Tillandsia duratti, estrechamente emparentada. Evidentemente como sucede con todas, la alta humedad ambiental, le gusta, pero ha superado sin problemas otros veranos mas tórridos y nada que decir del invierno..

Tillandsia xiphioides 2011

2011-06-30T12:44:00.000-07:00

Aquest any és abundant en flors, moltes d'elles noves per a mi, sento que no tinc temps de mostrar aquí en temps real el que succeix al meu utòpic jardí aeri. L'estiu comença oferint l'olor dolça, penetrant i fortissima de la Tillandsia xiphioides, si aquesta planta fos més gran , amb més flors, la meva casa tindria aquesta olor impregnada per tot, certament l'aspecte gris i poc agraciat de la planta que les produix, no faria sospitar aquest extrem, no tan sols per l'olor sino per la seva bellesa, d'un blanc pur, un tamany gran i amb les vores arrissades. L'adjectiu específic d'aquesta planta d'orígen argentí, més aviat de clima desèrtic, ens parla de la forma de la seva inflorescència, Xiphos, del grec, vol dir daga o punyal i és aquesta la forma espectacular que ofereix abans de sorprendrens amb les flors. Malauradament, com passa sovint, tot no pot ser i malgrat que floreix tots els anys, el seu creixement és lent lent i lent, i en el meu cas no produeix més que un únic brot després de la floració, ja fa uns cinc anys que la tinc i crec que ha canviat ben poc des d'el principi.

Este año, es abundante en flores, muchas de ellas nuevas para mi, siento que no tengo tiempo de poder mostrar aquí en tiempo real lo que sucede en mi utópico jardín aéreo. El verano empieza, ofreciendonos el olor dulce, penetrante, fortisimo de la Tillandsia xiphioides, si esta planta fuese mas grande, con mas flores, mi casa estaria completamente impregnada de su aroma. Ciertamente su aspecto poco agraciado y gris nunca nos haria sospechar este extreemo y no solo por su olor sino por el tamaño y forma de sus flores color blanco puro, bellamente rizadas en sus bordes. el adjetivo específico de esta planta, hace referencia a la forma especial de su inflorescencia, Xiphos, del griego, significa daga o puñal y podemos ver la forma espectacular que ofrece antes de mostrarnos sus flores. Desgraciadamente, todo no se puede tener y su crecimiento es lento lento lento y en mi caso no produce mas que un brote tras la floración, hace unos cinco años que vive conmigo y creo que ha cambiado bien poco desde entonces.

Tillandsia edithae.Estiu en roig-Verano en rojo

2011-06-23T17:16:00.000-07:00

Es la primera vegada que tinc una Tillandsia edithae florida, ara puc dir que és la planta que mes m'agrada de totes les que tinc, el seu hàbitat original es troba a bolivia, on creix sobre roques a uns 2700m d'altitut, es lenta en el seu creixement, potser jo vaig adquirir exemplars massa joves i els primers anys a moltes Tillandsies son desesperants. Aquesta petita planta, de fulles molt emblanquinades, la tinc fa anys al sol i totalment a l'exterior, realment no li he fet gaire cas i sempre ha anat molt be, existeix una varietat amb ausència de tricomes, que presenta color verd, vegetativament identica i per a mi no tant cridanera. quan arriva el moment de la floració, es produeix en poc de temps. Aquesta vegada s'han obert les primeres flors al solstici d'estiu i al sol son d'una bellesa insultant, encara que les imatges no capten aquest aspecte totalment. Una curiositat d'aquesta planta, es la producció de petits brots basals, que per cert tenen una velocitat de creixement comparable a la de les plantes de llavor a diferència d'els brots que es produeixen com a consequència de la floració, que maduren en una o dues temporades. Crec que no cal més explicació que unes quantes imatges, d'aquest moment present a la vida de la meva Tillandsia edithae.

Tillandsia edithae varietat verda-Tillandsia edithae variedad verde

Es la primera vez que tengo una Tillandsia edithae en floración, ahora puedo decir que es la planta que mas me gusta de todas las que tengo, su hàbitat original se encuentra en bolivia, creciendo sobre rocas a unos 2700m de altitud, es lenta en su crecimiento, quizás yo adquirí ejemplares demasiado jóvenes y los primeros años en muchas Tillandsias, son desesperantes. Esta pequeña planta de hojas blanquecinas, la tengo hace años, totalmente al exterior, sin hacerle demasiado caso, ha ido siempre muy bien, existe una variedad, con ausencia de tricomas, que presenta color verde, vegetativamente idéntica y para mi no tan llamativa, cuando llega el momento de la floración, esta se produce con rapidez. Esta vez se han abierto las primeras flores en pleno solsticio de verano y a pleno sol, son de una belleza insultante, aunque las imagenes no capten perfectamente este aspecto. Una curiosidad de esta planta, es la producción de pequeños brotes basales, que por cierto tienen una velocidad de crecimiento comparable a la de las plantas cultivadas de semilla a diferencia de los brotes que se producen tras la floración, que pueden madurar en una o dos temporadas. Creo que mejor que mas explicación, unas imagenes del presente en la vida de mi Tillandsia edithae-

formació de la flor-formación de la flor

La Reproducció-La Reproducción

2011-06-11T11:11:00.000-07:00

La reproducció a les Tillandsies és una de les seves grans curiositats; Com es reprodueix una planta que no viu a terra?, doncs be ara és temps de tot això, després de les floracions, algunes Tillandsies esperen llarg temps a produir les seves vaines de llavor, altres com les aeranthos i bergerii com a més conegudes, rapidament comencen a desenvolupar-se i completen el cicle al principi de l'estiu on s'obren en tres parts les vaines de llavor un dia sec o ventós i despleguen un ventall de petites llavors enganxades a uns filaments que tindran una doble funció la de servir de transport i garantir la difussió i la funció d'establiment sobre el lloc on creixerà, amb la seva qualitat higroscòpica que les reté sobre els llocs on es manté l'humitat gran pàrt del temps.

La reproducción en las tillandsias es una de sus grandes curiosidades; Como se reproduce una planta que no vive en el suelo?, pues bien, ahora es tiempo de todo eso, despues de las floraciones, algunas Tillandsias esperan largo tiempo para formar sus vainas de semillas, otras como las aeranthos o las bergerii como mas conocidas, rápidamente empiezan a desarrollarse y completan el proceso a principios de verano, cuando se abren en tres partes las vainas un dia seco o con viento y despliegan un abanico de pequeñas semillas provistas de filamentos que tendran una doble función, la de transporte, garantizando la distribución con el viento y la de establecimiento, con su capacidad higroscópica que las retiene sobre los lugares donde hay humedad la mayor parte del tiempo

Es convenient polinitzar amb un pinzell les flors si volem tindre resultats, si no es fa i no tenim la sort de que alguna papallona les polinitzi accidentalment, probablement no fructificaran. En canvi altres espècies no fallen mai en la seva producció anual, malgrat que no actuem sobre elles directament.

Es conveniente polinizar con un pincel si queremos tener resultados, si no se hace y no se tiene la suerte de que alguna mariposa las polinice accidentalmente, probablemente no fructificaran. En cambio otras especies no fallan nunca en su producción anual, a pesar de que no actuemos sobre ellas directamente.

Les vaines comencen tenint un color verd i passen a marró quan arriva la seva maduració, si esperem que s'obrin per elles mateixes, correm el risc de perdre les llavors que rapidament s'endurà el vent, per això si volem recollir-les, caldrà que maduren a un lloc controlat o podem collir-les quan el seu aspecte i textura comenci a ser trencadis, sobre tot a l'extrem, posant-les al sol que les obrirà.

Las vainas empiezan tomando un color verde que pasa a marrón cuando estan maduras, si esperamos que se abran por si mismas, corremos el riesgo de perder las semillas por el viento, por eso es mejor hacerlas madurar en un entorno controlado o podemos recogerlas cuando su aspecto y textura sobre todo en el extremo sea quebradizo, ponerlas al sol es suficiente para completar el proceso.

Y fins aquí acaba la meva experiència en aquest sentit, les llavors requereixen condicions d'humitat i circulació d'aire que "Yo" no he pogut mantenir durant el llarg temps que ocupa el seu creixement infantil. En canvi, accidentalment es produeix la germinació espontanea d'algunes llavors que arriven a creixer i a poc que construïm un petit bastidor amb fibres de niló o iute o fibra de palmera, germinen amb facilitat mentres estem pulveritzant constantment quan comencen a secar-se

Y hasta aqui acaba mi experiencia en este aspecto, las semillas requieren condiciones de aire en circulación y un alto grado de humedad, que "Yo" no he podido mantener el largo tiempo que requieren, no obstante de manera accidental, algunas semillas germinan espontaneamente y hasta llegan a crecer i a poco que les construyamos un pequeño bastidor con nylon o yute o fibra de palmera, la germinación es sencilla mientras estemos constantemente pulverizando con agua a penas empiece a secarse.

Una curiosa forma de multiplicació en algunes Tillandsies, com a la gran Tillandsia secunda var vivipara i a la coneguda y variable Tillandsia latifolia representada aquí baix és amb la capacitat de produïr brots sobre la pròpia inflorescència, que poden seguir creixent sobre la planta o poden separar-se i sembrar-se a banda quan tinguin el tamany adequat.

Una curiosa forma de multiplicación en algunas Tillandsias, como en la gran Tillandsia secunda var vivipara y en la conocida y variable Tillandsia latifolia representada aquí abajo es con la capacidad de producir brotes sobre la propia inflorescencia que pueden seguir creciendo sobre la planta original o ser separados en cuanto sean de un tamaño apropiado.

Tillandsia aeranthos fa alba 2011

2011-05-04T11:53:00.000-07:00

Tinc una especial preferència per les flors blanques, es per això que tenia un especial interes en cultivar aquesta varietat de la popular Tillandsia aeranthos. Quan la vaig adquirir, concretament a Tropic flore, Daniel Levêque em comentà que no tenia el mateix vigor i força que caracteritza la espècie. Així i tot, vaig provar d'adaptar-la al meu medi habitual, a una zona relativament més humida i arecerada. L'estiu amb els seus dies secs, no la van deixar creixer massa be i la seva floració, esperada amb impaciència no va arrivar a la seva fi.

Tengo una especial predilección por las flores blancas, es por eso por lo que tenia un especial interés en cultivar esta variedad de la popular Tillandsia aeranthos. Cuando la adquirí, concretamente en Tropic Flore, Daniel Levêque, me comentó que no tenia el mismo vigor y fuerza que caracteriza esta especie. Así y todo probe adaptarla a mi medio, ubicandola en una zona mas humeda i resguardada. El verano con sus dias secos, no la dejaron desarrollarse bien y su floración, esperada impacientemente, no se completó.

Aquest any, vaig decidir instal.lar-la a dintre del meu nou hivernacle, on les condicions en aquests moments son d'una humitat relativa de 70-80%, amb màximes per damunt dels 30ºC, no és tampoc una planta de gran creixement, però si és extremadament florífera. Les varietats d'aeranthos, diferents a la varietat tipus, es troben principalment a l'area més tropical de la seva zona de distribució, es a dir a la mitat sud de Brazil i el fet és que les condicions càlides i humides la favoreixen molt. Desconec si n'hi han altres clons d'aquesta forma que funcionen millor, però el cert és que no he trobat mai exemplars mitjanament grans ni tan sols com a imatges i això ens diu molt. Malgrat això, he aconseguit unes bones i fràgils flors blanques que comencen ara a obrir-se

Este año, decidí ponerla en mi nuevo mini invernadero, donde las condiciones en estos momentos, son de una humedad relativa de alrededor de 70-80%, con máximas que ya sobrepasan los 30ºC, sigue sin ser una planta de gran crecimiento, aunque extremadamente florífera. Las variedades de aeranthos, diferentes a la variedad tipo, se dan habitualmente en el àrea más tropical de su distribución geográfica, concretamente en la mitad sur de Brasil, el hecho es que las condiciones humedas y cálidas le favorecen. Desconozco si hay otros clones que funcionen mejor, però lo bien cierto es que rara vez he encontrado grandes ejemplares, nisiquiera como imágenes y eso nos dice mucho. A pesar de esto, he conseguido unas buenas y frágiles flores blancas que empiezan a abrirse.

Tillandsia jucunda 2011

2011-04-16T10:31:00.000-07:00

La Tillandsia jucunda, una planta que en principi em portava de cap, per la coloració de les seves flors, que extranyament eren d'un color blau molt clar quan habitualment son grogues, l'any passat va florir per primera vegada i vaig publicar una entrada fent referència a aquest fet, un de vosaltres mitjançant un comentari em va apuntar la presència d'una var "salmonea", que em va fer pensar en la variabilitat de l'aspècie, fa poc vaig adquirir el llibre "Les Tillandsias et les Racinea" per l'Albert Roguenant, un extens llibre amb descripcións de moltes espècies, tota una referència per als aficcionats tot amb les seves mancances, doncs be, en aquest llibre la descripció de la planta inclou el fet que a voltes les flors poden ser blau clar, com és evidentment el cas del meu exemplar, tot i que ben observat es pot veure una base groga entre la coloració poc uniforme de blau.

La Tillandsia jucunda, una planta que en principio me traia de cabeza, por la coloración de sus flores, que estrañamente eran de un color azul claro, cuando deberian ser amarillas como habitualmente, el año pasado floreció por primera vez y publiqué una entrada haciendo referencia a este hecho, uno de vosotros, mediante un comentarió, me apuntó la existencia de una var "salmonea", que me hizo pensar en una cierta variabilidad en la especie, hace poco adquirí el libro "les Tillandsia et les Racinea" por Albert Roguenant, un extenso libro con descripciones e imágenes de muchas especies, toda una referencia para los aficionados, aun con las cosas que le faltan, pues bien, en este libro se comenta que "a veces" las flores pueden ser de color azul claro, como evidentemente ocurre en mi ejemplar, aunque observando mas de cerca se puede ver una base amarilla entre las manchas azul claro.

L'Albert Roguenant, a més també parla de que aquesta planta podria tindre un orígen híbrid que en aquest cas s'hauria format a partir dels parentals Tillandsia tenuifolia de flors blau clar i Tillandsia ixioides de flor groc viu, amb un temps de floració similar i compartint àrea geogràfica de distribució, el seu aspecte vegetatiu també es un intermedi entre ambdues espècies, el tacte dur de la Tillandsia ixioides i l'absència de tricomes i hàbit de creixement de la tillandsia tenuifolia. Aquí baix podeu veure-les totes juntes.

Albert Roguenant, además tambien habla de que esta planta podría tener un orígen híbrido a partir de los parentales Tillandsia ixioides de flor amarillo vivo y Tillandsia tenuifolia de color azul claro uniforme, con un tiempo de floración similar y compartiendo area de distribución geográfica, su aspecto vegetativo, tambien és un intermedio entre ambas especies, el tacto duro de la Tillandsia ixioides y la ausencia de tricomas de la Tillandsia tenuifolia. Aquí abajo podeis verlas todas juntas.

Tillandsia ixioides

Tillandsia jucunda

Tillandsia tenuifolia

M'ha agradat coneixer aquestes interrelacions entre les plantes, aquests coneixements permeten fer-nos una imatge de com son les coses allà on viuen en llibertat, és curiós comprovar com devegades l'herència de les característiques és totalment compartida, la T.tenuifolia, viu sempre a l'ombra sobre arbres a racons humits, mentres que la T. ixioides viu exposada al sol fins i tot sobre roques nues. La Tillandsia jucunda, és molt resistent al sol i a la deshifratació, però creix més i més a gust amb una mica d'ombra ficada entre altres plantes, un fill sens dubte equilibrat.

Me ha gustado conocer estas interrelaciones entre las plantas, estos conocimientos permiten hacernos una idea de como son las cosas allí donde viven en libertad, es curioso comprobar como a veces la herencia de las características es totalmente compartida, la T.tenuifolia, vive siempre a la sombra sobre alrboles en rincones húmedos mientras que la T.ixioides vive expuesta al sol incluso sobre rocas desnudas. La Tillandsia jucunda, es muy resistente al sol y a la deshidratación, pero crece mas y mas a gusto con un poco de sombra y entre otras plantas, una hija sin duda equilibrada.

Primers detalls del jardí-Primeros detalles del jardín

2011-03-26T16:08:00.000-07:00

El dragó equilibrista que en principi ja fa anys, va donar nom al meu petit jardí, vaja, aquest és un representant de la darrera generació, que va naixer amb tota seguretat el passat mes de setembre, com solen fer-ho els rèptils mediterranis, en plé migdia, totalment críptic i totalment alié a tot açò que estic explicant sobre ell, la seva presència marca una mica el ritme d'aquesta illa vegetal aèria en plena urbe.

El dragón equilibrista que en principio hace años dió nombre a mi pequeño jardín, vaya, este es un representante de la última generación que nació con seguridad el pasado mes de Septiembre, como suelen hacerlo los reptiles mediterraneos, en pleno medio dia, totalmente críptico y ajeno a lo que estoy contando sobre el. Su presencia marca el ritmo de esta pequeña isla vegetal aerea en plena urbe.

Dragó o Salamanquesa (tarentola mauritanica)

També el petit ginkgo biloba que vaig plantar d'una llavor fa uns tres anys i que ja te una alçada d'un metre i mig, és per a mi un element molt exòtic i estimat, el despertar de les seves primeres fulles vistes amb detall em fan sentir admiració per aquests processos naturals.

Tambien el pequeño Ginkgo biloba, que sembre de una semilla hace tres años y que tiene una altura de un metro y medio, es para mi un elemento muy exótico y apreciado, el despertar de sus primeras hojas vistas con detalle me hace sentir admiración por estos procesos naturales.

ginkgo biloba

A l'hivernacle, continua la floració de la Tillandsia juncea, aturada tot l'hivern, amb els rajos de sol, prenen el color roig que anuncia les flors.

En el invernadero, continua la floración de la Tillandsia juncea, detenida todo el invierno, con los rayos del sol, toman el color rojo que anuncia las flores.

tillandsia juncea

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrid comercial, resistent, amb un aspecte molt argentat i vellutós, l'he tinguda a cobert a l'hivernacle, l'exterior li fa prendre un aspecte no tant cridaner, ja que perd amb les inclemencies i la pluja el seu color blanc tan intens.

La Tillandsia harrisiXcapitata, un híbrido comercial, resistente con un aspecto muy aterciopelado y plateado, la he tenido a cubierto en el invernadero, el exterior le hace tomar un aspecto menos llamativo, ya que con las inclemencias y la lluvia pierde un poco su color blanco tan intenso.

tillandsia harrisiXcapitata

La Tillandsia straminea, sempre l'he ubicada a l'exterior i la veritat es que funcionava be, encara que es tornava extremadament lenta, després d'haverla posat a dintre de l'hivernacle, ha reaccionat positivament a l'elevat grau d'humitat.

La Tillandsia straminea, siempre la habia instalado al exterior y la verdad es que funcionaba, aunque de manera extremadamente lenta, despues de haberla puesto dentro del invernadero, ha reaccionado muy positivamente al elevado grado de humedad.

tillandsia straminea

Una Tillandsia stricta (probablement) de procedència salvatge, concretament d'Argentina, floreix per primera vegada al mateix temps que altres exemplars comercials, em resulta curiosa aquesta convergencia en el temps de floració tan exacta.

Una Tillandsia stricta (probablemente) de procedencia salvaje, concretamente de Argentina, florece por primera vez al mismo tiempo que otros ejemplares comerciales, me resulta curiosa esta convergencia en la época de floración tan exacta

Tillandsia stricta. Argentina

L'aspecte de la paret de Tillandsies, amb aquest color gris genèric on s'integren col.lectivament diferents espècies com també ocorre a la natura, és una invitació a cercar els detalls mes petits.

El aspecto de la pared de Tillandsias con este color gris genérico donde se integran colectivamente muchas especies, como tambien ocurre en la naturaleza, es una invitación a buscar los pequeños detalles.

S'obrin les primeres flors de la Tillandsia zecherii, aquesta planta, d'aspecte rústic i creixement lent, ha format les seues vares durant els darrers mesos, el seu creixement a l'exterior, ha modificat les seues rosetes que creixen més tancades i dures que altres zecherii que he vist.

Se abren las primeras flores de la Tillandsia zecherii, esta planta de aspecto rústico y crecimiento lento, ha formado sus varas durante los ultimos meses, su crecimiento al exterior ha modificado sus rosetas, que crecen mas compactas y duras que otras zecherii que he visto.

tillandsia zecherii

La Tillandsia argentina, també és una planta que es cultiva amb paciència, aquest exemplar, fa set anys que viu amb mi, i com podeu veure, encara es petit, però ho compensa amb la seva facilitat per a florir, fora d'aquesta època és una planta totalment invisible, amb aquest verd grisenc més aviat fosc.

La Tillandsia argentina, tambien es una planta que se cultiva con paciencia, este ejemplar, hace siete años que vive conmigo y como podemos ver todavia es pequeño, pero lo compensa con la facilidad que tiene para florecer, fuera de esta época és una planta invisible, con su color verde grisaceo mas bien oscuro.

Tillandsia argentina

La Tillandsia jucunda, un altra planta argentina, te un tacte com de paper dur, les tillandsies poden ser apreciades i diferenciades moltes vegades també per el tacte, en aquest moment, també iniciant la floració.

La Tillandsia jucunda, es otra planta argentina, tiene el tacto como de papel duro, las tillandsias, pueden ser apreciadas y diferenciadas tambien por el tacto, en este momento tambien inicia su floración.

Tillandsia jucunda

Després de les pluges de fa uns dies, la Tillandsia streptophylla, ja posada a l'exterior, canvia radicalment el seu aspecte, a l'interior, on la faig passar l'hivern, les fulles es repleguen sobre elles mateixes i li donen el seu aspecte típic més arrissat com a la segona imatge.

Despues de las lluvias de hace unos dias, la Tillandsia streptophylla, ya instalada el exterior, cambia radicalmente su aspecto, en el interior, donde la mantengo en invierno, las hojas se repliegan sobre si mismas y le confieren su aspecto típico mas rizado, como en la segunda imagen,

Tillandsia streptophylla (hidratada)

Tillandsia streptophylla (deshidratada)

A un altra part del jardí, tinc altres Tillandsies i bromelies que no es troben totalment a gust a ple sol en estiu i tampoc agraeixen la pluja de l'hivern, una petita zona coberta, on el sol a l'estiu no arriva amb molta força i més arecerada del fred els mesos d'hivern, també és una zona d'elecció amb les absències més o menys llargues de vacances, on l'humitat es conserva més temps.

En otra parte del jardín, tengo otras tillandsias y bromelias que no se encuentran a gusto a pleno sol en verano y que no agradecen las lluvias invernales, una pequeña zona cubierta, donde el sol en verano no llega directamente y mas resguardada del frio los meses de invierno, tambien es la zona de elección con las ausencias mas o menos largas en vacaciones, donde la humedad se conserva mas tiempo.

Les Tillandsies xerographiques, altra de les plantes lentes i que no convé tractar d'accelerar, es millor tindre-les a cobert, especialment a l'hivern, però sempre ben vigilades, per què malgrat la seva procedència desertica i els seus baixos requeriments de reg, necessiten humitat ambiental relativament elevada si no volem perdre-les per deshidratació, quan comencen a tindre simptomes de creixement, per a mi és millor exposar-les a l'aire i deixar-les adaptar-se a poc a poc, és una planta amb un cicle de creixement i floració llarg que mostra els simptomes d'un cultiu incorrecte quan sovint ja és massa tard per arreglar-ho, no deixa per això d'esser l'estrella de totes les Tillandsies.

Las Tillandsias xerographicas, otra especie lenta que no conviene tratar de acelerar, es mejor cubrirla en invierno, pero siempre bien vigiladas, porque a pesar de su procedencia desertica y sus bajos requerimientos hídricos, necesitan humedad relativamente elevada si no queremos perderla por deshidratación. Cuando empieza a tener sintomas de crecimiento, para mi es mejor exponerla al aire y dejarla adaptarse poco a poco, es una planta con un ciclo de crecimiento y floración largo, que muestra los sintomas de un cultivo incorrecto cuando ya es muy tarde para arreglarlo, no deja por ello de ser la estrella de las tillandsias.

Tillandsia xerographica

El petit racò on viuen algunes bromelies que cultive com a epífites i que necessiten tindre el seu dipòsit d'aigua ple, el seu creixement sense substrat és molt més lent i les plantes es fan mes compactes, en estiu es imprescindible pulveritzar i regar amb constància, també am addició d'adobs.

El pequeño rincón donde viven algunas bromelias cultivadas como epífitas y que necesitan tener su deposito de agua lleno, su crecimiento sin substrato es mucho mas lento y las plantas se hacen mas compactas, en verano, es imprescindible pulverizar y regar con constancia, tambien con adición de abonos.

L'aechmea recurvata, en la seua varietat benrathii, la vaig adquirir plantada a un cossiol i sense referències de que es pugues cultivar sobre suport, però com gairebé totes les bromelies, aquest tema sempre es questió més de la capacitat que te l'ambient on la posem de retindre la humitat i de la frequència dels recs que de la seva veritable preferència per la terra.

La Aechmea recurvata var benrathii, la adquirí cultivada en maceta y sin referencias de que se pudiese cultivar sobre soporte, pero como casi todas las bromelias, este tema siempre es cuestión mas de la capacidad del ambiente de cultivo para retener humedad y de la frecuencia de riegos, que de su verdadera preferencia por la tierra.

Aechmea recurvata var benrathii

Després de la floració la Aechmea recurvata var recurvata, comença a emetre brots per la seua base, li he retallat les fulles a la roseta principal ja florida, per poder manejar-la amb més facilitat, els brots del tamany del que podem veure a l'esquerra, ja es poden tallar i plantar per separat, inicialment millor a un cossiol on creixerà ràpidament i també estimularà a la roseta mare a treure'n alguns mes que en aquest cas vull conservar per a mantindre un grup. La roseta principal va poc a poc perdent força durant alguns anys, i en aquest cas la seva funció és molt important com a diposit d'aigua que alimenta els brots, encara sense capacitat d'amagatzemar-la eficaçment.

Despues de la floración, la Aechmea recurvata var recurvata, empieza a emitir brotes por la base, le he recortado las hojas a la roseta principal para hacerla mas manejable, los brotes con un tamaño como el de la derecha, se pueden cortar y plantar por separado, inicialmente mejor en maceta donde crecerá rapidamente y tambien estimulará a la roseta madre a producir mas brotes, que en este caso quiewro conservar para formar un grupo. La planta principal perderá fuerza hasta morir en pocos años, pero su función será muyy importante como depósito de agua que alimentará los brotes, todavia sin capacidad para almacenar agua eficazmente.

Aechmea recurvata var recurvata.

Aquí una de les Tillandsies grans, la Tillandsia secunda var vivipara, un petit exemplar que tinc un parell d'anys, sembrada sobre escorça de pi, el seu creixement en aquestes condicions es més ràpid, en canvi sembla que la planta arriva a tindre mes tamany quan es cultiva sobre suport. La meva intenció es fer-la creixer una mica mes i després montar-la sobre un suport, aquesta varietat, s'anomena vivipara, per la seva tendencia a treure brots des de la seva inflorescència que poden ser sembrats a part per a multiplicar-la.

Aquí una de las Tillandsias grandes, la Tillandsia secunda var vivipara, un pequeño ejemplar que tengo hace un par de años, plantado sobre corteza de pino, su crecimiento en estas condiciones es mas rápido, en cambio parece que la planta alcanza mayor tamaño cuando se cultiva sobre soporte. Mi intención es hacerla crecer un poco mas y despues montarla sobre un soporte, esta variedad se denomeina vivipara por su tendencia a emitir brotes desde la inflorescencia que pueden ser sembrados a parte para multiplicarla.

Tillandsia secunda var vivipara.

L'Hivern s'acaba?-El Invierno se acaba?

2011-03-20T11:16:00.000-07:00

Tillandsia duratti.

Ha segut una bona temporada de plujes, em semblava una mica massa per a les Tillandsies a l'exterior, després d'això, aquests darrers dies, amb temperatures primaverals i l'entrada diaria del sol a la mitat nord, les ha fet despertar amb força inicis i continuació de floracions. Les poques plantes que conservava a l'interior, ja estan ubicades al seu lloc habitual, la ubicació interior ho he fet més per ser algunes plantes noves i que van patir petits efectes del fred agafats a temps. A l'interior del petit hivernacle, les màximes han arrivat ja fa mes d'un mes prop dels 20ºC i l'acabo de cobrir amb una malla d'ombra blanca per que ben aviat seràn temperatures excessives, aquestes bones condicions han fet florir molt inesperadament la petita Tillandsia aizoides.

Ha habido una buena temporada de lluvias, que me parecia demasiado para las tillandsias del exterior, despues de esto, estos últimos dias con temperaturas primaverales y la entrada diaria del sol a la cara norte las ha hecho despertar con fuerza los inicios y continuación de floraciones. Las pocas plantas que conservaba en el interior, ya estan situadas en su lugar habitual, la ubicación interior ha sido mas por que se trataba de plantas nuevas y que se habian visto afectadas por alguna helada y rescatadas a tiempo. En el interior del pequeño invernadero, las máximashace mas de un mes que son cercanas a los 20ºc y lo he cubierto con una malla blanca porque en poco tiempo las temperaturas sin duda seran excesivas, estas buenas condiciones, han hecho florecer de manera inesperada por mi a la pequeña Tillandsia aizoides.

Procedeix de l'hàbitat sobre l'areola d'un trichocereus, va florir espectacularment el primer any amb les seves flors gairebé negres i després de creixer en tamany, va començar una decadència que em va fer tractar de recuperar-la i sembla agraïr molt aquestes condicions de terrari humit, he procedit de la mateixa manera amb la Tillandsia tricholepis i per ara amb dues sembla que funcionen be amb la forta humitat d'un hivernacle. També a l'hivernacle comença a tintar de roig la seva bràctea una Vriesia sp, que és especialment resistent i que tinc de fa varies generacions cultivada sobre un arbre de bromelies.

Procede del hábitat sobre la areola de un trichocereus, floreció espectacularmente el primer año y despues de crecer en tamaño, empezó a decaer hasta el punto de tener que recuperarla con urgencia y parece preferir las condiciones muy húmedas de un invernadero, he procedido de la misma manera con la Tillandsia tricholepis y ambas por el momento funcionan muy bien. Tambien en el invernadero, empieza a teñirse de rojo la bractea de una vriesia sp, que es especialmente resistente y que mantengo desde hace varias generaciones como epífita sobre un arbol de bromelias.

Alguns anys, com el passat son pobres en floracions de les espècie més típiques T.aeranthos i T.bergerii, en el cas de l'aeranthos, com que les rosetes de les meves plantes floreixen cada dos anys, devegades coincideix que gran nombre d'elles estan al mateix procés, amb les bergerii, he millorat la seva frequència amb l'adob, però la major o menor abundància no se ben be a que respon. A la imatge de baix una Tillandsia aeranthos comença a pensar en florir amb la presència del sol.

Algunos años son especialmente pobres en las floraciones de las Tillandsias mas típìcas, T.aeranthos y T.bergerii, en el caso de la aeranthos, como las rosetas de mis plantas generalmente maduran en dos años, la coincidencia de muchas en este mismo estado produce este ritmo, con la T.bergerii he mejorado la frecuencia con el abonado, pero no se bien a que responde la mayor o menor abundancia de flores. En la imagen inferior una Tillandsia aeranthos empieza a pensar en florecer con la presencia del sol.

La Tillandsia bergerii, molt ben adaptada a aquest hàbitat i una de les més avançades en floració, ja li queda poc per mostrar les seves flors blaves.

La Tillandsia bergerii, muy bien adaptada a este hábitat y una de las mas avanzadas en floración,muy cerca de mostrar sus flores azules.

Aquest any, penso que potser especialment prolífic en colors a partir d'ara, després de la inactivitat de l'hivern, que ha estat com l'any passat molt fosc amb molts dies de nuvols i amb màximes massa baixes, moltes espècies algunes per primera vegada, es troben en procés de floració, la primavera es sense cap dubte la millor època per a aquestes plantes.

Este año preveo que será prolífico en colores a partir de ahora, despues de la inactividad del invierno, que ha sido como el año pasado, oscuro, con muchos dias de nubes y con las máximas demasiado bajas, muchas especies, algunas por primera vez se encuentran en proceso de floración, la primavera es sin duda la mejor época para estas plantas.

Tillandsia geminiflora

Tillandsia latifolia.

Tillandsia caliginosa 2011

2011-02-18T09:17:00.000-08:00

Amb un considerable retard respecte a l'any passat, comença a florir la Tillandsia caliginosa, amb les seves flors color groc lleugerament fosc que aniran obrint-se lentament, gairebé fins a la primavera, la tinc instal.lada normalment a la part més assolellada i exposada a l'aire, per tal d'aprofitar al màxim la llum de l'hivern i també un ràpid secat després de les relativament frequents plujes d'hivern.

Con un considerable retraso respecto al año anterior, empieza a florecer la Tillandsia caliginosa, con sus flores color amarillo ligeramente oscuro que se abriran lentamente hasta casi la primavera, la tengo instalada normalmente en el lugar mas luminoso y expuesto, a fin de aprovechar el maximo de luz invernal y un rápido secado despues de las lluvias relativamente frecuentes del invierno.

Poques de les meves Tillandsies son tan floríferes com aquesta que ara comença. Ja té una certa edat i un tamany acceptable, tinc que dir que va necessitar el seu temps d'adaptació fins arrivar a ser una Tillandsia de la que no hi ha que ocupar-se massa, sempre produeix moltes vaines de llavor i una flaire intensa i dolça, idèntica a la de la Tillandsia crocata. Ha suportat glaçades de fins a -2ºC , sense cap mostra de danys i fins i tot s'ha cobert de neu en plena floració i a més el dur i sec estiu mediterrani no aconsegueix deshidratar-la.

La seguent imatge, ens mostra al seu costat una Tillandsia crocata, on podem observar la principal diferència que és el tamany i pormenoritzant una mica més, el to de groc és més luminós a les flors de la crocata, d'una manera no gaire apreciable.

Pocas de mis tillandsias son tan floríferas como esta que comienza. Ya tiene una cierta edad y un tamaño aceptable, tengo que decir que necesitó en su momento de una adaptación hasta llegar a ser una Tillandsia de la que no hay que ocuparse casi en absoluto. Siempre produce abundantes vainas de semillas y un perfume intenso y dulce idéntico al de la tillandsia crocata. Ha soportado heladas de hasta -2ºC, sin inmutarse, incluso ha sido cubierta por la nieve, a demás de permanecer durante el duro verano mediterraneo al sol sin mostrar deshidratación. La siguiente imagen muestra a su lado una Tillandsia crocata, donde podemos observar las diferencias, basadas principalmente en el tamaño y pormenorizando la observación un tono mas luminoso en el amarillo de la crocata, aunque ciertamente sutil.

Tillandsia gilliesi ssp polistycha

2011-02-07T12:03:00.000-08:00

Aquesta planta, concretament la ssp polistycha, te la seva àrea de distribució al sud de Bolívia i nord d'Argentina, de creixement relativament lent amb un tacte dur i un estrany color bronze, es molt resistent a la falta d'aigua i ho demostra amb les seves fulles que son clarament suculentes.

Aquest exemplar ve del nord d'Argentina, concretament de Tucuman i les seves flors que habitualment es formen durant el nostre hivern, son cleistogames en el meu cas concret, es a dir, maduren sense arrivar a obrir-se. Desconec si ocorre a tots els individus de la subespècie o només a algunes poblacions per pressió ambiental, com ocorre a altres poblacions de Tillandsies, ja que la cleistogàmia sembla ser una adaptació a condicions adverses per tal d'assegurar la fertilització.

En qualsevol cas, les flors son insignificants però molt abundants i també ho es la maduració de les seves capsules de llavor, un altra prova de la seva duresa i resistència és que les llavors son de les poques que germinen espontaniament al nostre clima i arriven a creixer petites plantules a prop de la planta mare. Es pot cultivar a ple sol, on el seu color gairebé metàlic s'intensifica i viu perfectament tot l'any a l'exterior. Es una planta més aviat críptica, que al seu hàbitat passa totalment desapercebuda i també ho es al si d'una col.lecció si no ens acostem a observar-la mes de prop.

Esta planta, concretamente la ssp polistycha, tiene su area de distribución al sur de Bolivia y norte de Argentina, de crecimiento relativamente lento, con un tacto duro y un atractivo color bronce, es muy resistente a la sequia y ello lo demuestran sus hojas marcadamente suculentas.

Este ejemplar, concretamente viene de la provincia de Tucuman en el Norte de Argentina y sus flores que se forman durante nuestro invierno son cleistogamas en este caso concreto, es decir maduran sin llegar a abrirse. desconozco por el momento si es una característica general de la subespecie o se da en algunas poblaciones por presión ambiental como ocurre con otras especies de Tillandsia, ya que la cleistogamia parece ser una adaptación a las condiciones adversas con el fin de asegurar la fertilización.

En cualquier caso son insignificantes pero muy abundantes y tambien la producción de capsulas de semillas. Una prueba de su dureza y resistencia es que sus semillas son de las pocas que en mi caso llegan a germinar espontaneamente y se llegan a establecer en los alrededores de la planta madre. Se puede cultivar a pleno sol donde se intensifica su color casi metálico y resiste perfectamente todo el año al exterior. Es una planta mas bien críptica que en su hábitat pasa totalmente desapercibida y tambien lo es en el seno de una colección, donde deberemos observarla de cerca.

flors d'Aire

2011-01-12T14:25:00.000-08:00

Les flors de les Tillàndsies, son diverses tan en quan a la seva forma com pel seu color i diria també pels seus ritmes temporals, és això realment el que més m'atreu d'aquest gènere. He recollit una petita mostra d'aquesta diversitat que es manifesta any rere any amb les floracions.

Las flores de las Tillandsias, son diversas en cuanto a su forma, su color e incluso sus ritmos temporales, es eso lo que realmente me atrae de este género. He recopilado una pequeña muestra de esta diversidad que se manifiesta año tras año en las floraciones.

Flors d'Aire. Tema: "El Nord" del grup musical valencià L'Ham de Foc.

Tillandsia geminiflora.

2011-01-03T14:47:00.000-08:00

Aquesta planta, malgrat trobar-se entre les espècies fàcils i resistents, necessita d'algunes atencions respecte a l'humitat ambiental i no deixar-la molt exposada a glaçades. Cultivada sobre suport directament, arrela amb facilitat, ve d'una zona subtropical del sud de Brasil i nord d'Argentina Paraguay i Uruguai a zones humides.

Algun exemplar l'he plantat sobre escorça de pi i arrela perfectament, per a falta de regularitat en el reg és la millor opció o cultivarla amb altres plantes, amb màxima llum i evitant el sol directe. Les seves flors color rosa fort sobre unes bràctees roig viu, la fan espectacular malgrat el seu petit tamany. La floració en el meu cas ha segut sempre variable en temps, sembla respondre a bones condicions del moment.

Esta planta a pesar de encontrarse entre las especies fáciles y resistentes, necesita de algunas atenciones respecto a la humedad ambiental y no dejarla expuesta a heladas. Cultivada sobre soporte, enraiza perfectamente con facilidad, viene de una zona subtropical al sur de Brasil, norte de Argentina, Paraguay y Uruguay, donde vive en zonas húmedas.

Algun ejemplar lo he cultivado sobre corteza de pino y enraiza bien, sin duda ante la irregularidad de los riegos, es una buena opción o cultivarla junto a otras plantas, con la máxima luz y evitando el sol directo. Sus flores, color rosa fuerte sobre las bracteas rojo vivo, son espectaculares a pesar del pequeño tamaño de la planta. La floración en mi caso ha sido muy variable en el tiempo, parece responder a buenas condiciones del momento.

2010....................2011

2010-12-31T09:48:00.000-08:00

Ha arrivat el darrer dia de l'any, amb un temps plujós i unes temperatures entre 10ºC i 13ºC, francament agradables després d'una bona temporadeta de fred, vent i ambient massa sec per a les Tillandsies. Avuí han aprofitat per hidratar-se força, alienes al nostre "nadal", segueixen el ritme de l'oratge en les seves vides.

Ha llegado el último dia del año, con un tiempo lluvioso i unas temperaturas entre 10ºc y 13ºc, muy agradables después de una buena temporada de frio, viento y ambiente demasiado seco para las tillandsias, hoy han aprovechado para hidratarse bien, ajenas a nuestra "navidad", siguen el ritmo del clima en sus vidas.

l'oportunisme és també una bona virtut per a nosaltres, aprofitar els bons moments, quan la pluja suau ens omple.
El oportunismo es tambien una virtud para nosotros, aprovechar los buenos momentos, cuando la lluvia suave nos llena.

La bellesa també es troba als dies més grisos.

La belleza tambien se encuentra los dias mas grises.

El més important no es la velocitat, el fred ralentitza tots els processos, però les Tillandsies semblen no dormir mai.

Lo mas importante no es la velocidad, el frio ralentiza todos los procesos, pero las Tillandsias parecen no dormir nunca

Les seves fulles s'estenen a la pluja en molt poc de temps.

Sus hojas se extienden con la lluvia en muy poco tiempo.

Es important quan les plantes viuen al descobert que el seu emplaçament siga ben airejat, les tillandsies aprofiten aquesta aigua quan s'asseca la seva superficie i una excessiva exposició a la pluja pot fer-les malbé. Afortunadament aquí els episodis de pluja si be poden arrivar a ser molt frequents a l'hivern, tenen una durada suportable.

Es importante cuando las plantas viven al descubierto, que su emplazamiento esté bien aireado, las tillandsias aprovechan el agua cuando sus hojas se secan y una excesiva exposición a la lluvia les puede perjudicar.

Afortunadamente aquí los episodios de lluvia, aun cuando pueden llegar a ser frecuentes en invierno, tienen una duración soportable.

Si demà surt el sol, les Tillandsies oferiran un bon espectacle vegetal en ple centre de l'hivern.

Si mañana sale el sol, las tillandsias ofreceran un buen espectáculo vegetal en pleno invierno.

DES D'EL JARDÍ DEL DRACH, VOS DESITGE A TOTS ELS AMICS QUE TENIU L'AMABILITAT DE VISITAR-ME, UN BON ANY 2011

EN EL QUE SENSE CAP DUBTE CONTINUAREM APRENENT MOLTES COSES NOVES DE LES PLANTES QUE ENS FAN CREIXER A NOSALTRES TAMBÉ

DESDE EL "JARDÍ DEL DRACH" OS DESEO A TODOS LOS AMIGOS QUE TENEIS LA AMABILIDAD DE VISITARME, UN FELIZ AÑO 2011

EN EL QUE SIN DUDA SEGUIREMOS APRENDIENDO MUCHAS COSAS NUEVAS DE LAS PLANTAS, QUE NOS HACEN CRECER A NOSOTROS TAMBIEN.

Tillandsia crocata.

2010-12-12T10:40:00.000-08:00

La Tillandsia crocata, sempre florida tot l'hivern i és el que més destaca, junt al seu perfum que darrerament començo a identificar com al dels clavells d'abans, curiós per la seva identificació amb el nom "Clavell d'Aire" i molt persistent. Decididament és una planta de ple sol, la seva coberta densa de tricomes, la protegeix perfectament. Viu a hàbitats on no son estranyes les glaçades i és resistent al fred, per tant no li poso cap protecció en tot l'any. La trobo sempre millor a l'hivern on es clarament el producte estrela de la col.lecció.
Existeix una varietat amb les flors de color taronja, tal volta la interpretació de la camera digital, fa que semble aquesta varietat, però el color "real" que jo he sigut incapaç de reprodüir, és aquest mostrat amb una addició de Groc LLimona.

La Tillandsia crocata, siempre florecida durante todo el invierno y es lo mas destacado de la planta, junto a su perfume que ultimamente empiezo a identificar como el de los claveles de antes, curioso por el nombre con el que se la conoce "Clavel de Aire" y por su persistencia. Es una planta de pleno sol, su densa cubierta de tricomas la protege perfectamente. Vive en hábitats donde no son extrañas las heladas y es resistente al frio, yo la encuentro mucho mejor en invierno donde es claramente el producto estrella de la colección.
Existe una variedad color naranja, tal vez la interpretación de la cámara digital ha hecho que parezca esta variedad, pero el color "real", que yo he sido incapaz de reproducir, es este mismo mostrado, con una adición de color Amarillo Limón.

Tillandsia duratti.

2010-11-30T14:28:00.000-08:00

Algunes de les espècies de tillandsies, son difícils de confondre-les amb altres, son les que podriem anomenar plantes amb personalitat pròpia. Un aspecte peculiar, una floració espectacular. La Tillandsia duratti, és així.

Es troba distribuïda pel nord d'Argentina, sud de Brasil, Paraguai i Uruguai, amb aquesta àrea de distribució, n'hi ha bastant diferència a les seves poblacions i ocupa hàbitats ben diversos des de els boscos secs a les zones muntanyenques desertiques de l'interior.

Algunas especies de Tillandsia, son inconfundibles, son las que podriamos llamar plantas con personalidad propia. Un aspecto peculiar, una floración espectacular. La Tillandsia duratti es así.

Se distribuye por el norte de Argentina, sur de Brasil, Paraguay y Uruguay, con esta area de distribución, hay bastantes diferencias morfologicas en sus poblaciones y ocupa habitats muy diversos desde bosques secos a zonas montañosas desérticas del interior.

Tillandsia duratti sobre Trichocereus pasacana. Hàbitat Noroest d'Argentina. Foto: Jaume Coll. Mallorca.

Tillandsia duratti sobre trichocereus pasacana. Hàbitat Noroeste Argentino. Foto Jaume Coll. Mallorca.

el seu hàbit de creixement únic, amb unes grans fulles que acaben corbant-se en forma de ganxo cap avall i literalment la subjecten en el seu creixement vertical, que pot arrivar gairebé a un metre d'alçada.

Su hábito de crecimiento único, con grandes hojas que acaban curvandose en forma de gancho hacia abajo y literalmente la sostienen en su crecimiento vertical, que puede llegar a un metro de altura.

Es coneixen dues varietats, la nominal, var duratti i la varietat saxatilis, diferenciable només per que les flors s'obrin des de l'espiga central en un angle recte.

En cultiu, no hi ha cap problema per posar-la a ple sol, la superficie foliar d'un color verd blanquinós per l'abundància de tricomes la protegeix perfectament. Puc dir que no deixa mai d'estar en moviment, i quan més gran és mes depressa creix. A la meva col.lecció, floreix cada dos anys, començant el mes d'octubre i finalitzant cap al mes d'Abril, quan immediatament rebrota i continua el seu ascens vertical. plantes grans donen lloc a flors igualment grans, intensament perfumades amb els petals blancs i blau-lilós. Respon extraordinariament be a l'adob regular des de la primavera a la tardor.

Se conocen dos variedades, la nominal, Var. duratti y la var. saxatilis, cuya única diferencia consiste en que las flores se desarrollan en angulo recto sobre la espiga central.

En cultivo, no tiene problemas con el pleno sol, la superficie foliar, verde blanquecino por la densidad de tricomas que la cubren, la protegen perfectamente. Puedo decir que nunca he visto esta planta en reposo y cuando mas grande es mas deprisa crece. En mi colección, florece cada dos años, comenzando el mes de octubre y concluyendo la floración en pleno abril, cuando inmediatamente rebrota i continua su crecimiento vertical. Plantas grandes, dan lugar a flores igualmente grandes, intensamente perfumadas con los pétalos blancos y azul-lila. Responde extraordinariamente bien al abonado regular desde la primavera a el otoño.

En el meu cas, no necessita de cap protecció invernal, suportant sense cap problema les glaçades suaus de l'àrea mediterrània, però tinc referències sobre la seva resistència a gelades més fortes, així com també les altes temperatures estivals sense cap rec durant setmanes. No és una planta adequada per interiors, ja que el seu millor aspecte es el que model.len sobre elles les inclemències atmosfèriques.

En mi caso, no necesita de ninguna protección invernal, soportando sin problemas las suaves heladas de la zona mediterranea, pero tengo referencias de una resistencia mucho mayor, así como tambien a las temperaturas estivales sin ningún riego durante semanas. No es una planta adecuada para interior, su mejor aspecto es el que modelan sobre ella las inclemencias meteorológicas.

Tillandsia araujei.

2010-11-04T11:11:00.000-07:00

La primera floració de l'estació, és la d'aquesta petita espècie, la Tillandsia araujei, originària de Brasil, li agrada la humitat, per això l'estiu sec no té gairebé mai bon aspecte i es retarda el seu creixement. La vaig adquirir amb la intenció d'ubicar-la a un terrari, per què en bones condicions de cultiu, es considera de creixement ràpid i te un tamany reduit, però vaig decidir de provar la seva adaptació a l'exterior. En principi, teòricament és sensible al fred, però com tantes altres vegades m'ha passat amb aquest gènere que em fascina, l'experiència ha estat positiva i ha acabat acostumant-se.
L'únic problema és que no te ninguna pressa per fer-se gran. Les seues flors tipus Tillandsia tenuifolia, però amb un color blanc lleugerament tintat de blau, sobre la bràctea rosa fort, son com podeu veure d'una delicada bellesa, sense cap olor i de les que van obrint-se a poc a poc. Quan floreix a l'estiu o a la primavera, s'accentua el blau dels petals degut a la major insolació. És imprescindible per a mi posar-la a un lloc amb altres plantes per tal de crear un microclima el més humit possible i per això la tinc al meu racò més tropical, allà on la molsa es forma naturalment i muntada sobre una mica de fibra de palmera.

La primera floración de la estación es la de la pequeña Tillandsia araujei, originaria de Brasil, le gusta la humedad, por eso el verano seco, no tiene muy buen aspecto y retrasa su crecimiento. La adquirí con intención de ubicar-la en un terrario, porque en buenas condiciones de cultivo, se considera una planta de crecimiento rápido y tiene un tamaño reducido, pero decidí probar su adaptación al exterior. En principio, teoricamente es sensible al frio, pero como tantas otras veces me ha pasado con este género fascinante, la experiencia ha sido positiva y ha terminado por acostumbrarse.
El único problema es su falta de prisa por crecer. Sus flores tipo Tillandsia tenuifolia, pero con un color blanco ligeramente teñido de azul, sobre la bractea color rosa fuerte, son como podeis ver de una delicada belleza, sin perfume y de las que se abren poco a poco. Cuando florece en verano o primavera, con la mayor insolación, se acentuan los tonos azulados. Es imprescindible para mi colocarla en un lugar junto a otras plantas para crear un microclima lo mas húmedo posible y por eso la tengo en mi rincón mas tropical, ellí donde crece mu8sgo de forma natural y además montada sobre un poco de fibra de palmera.

La memòria vegetal de les Tilandsies-La memoria vegetal de las Tillandsias.

2010-10-24T11:20:00.000-07:00

En poc més d'un mes, les temperatures hauran baixat el suficient com per a que hi haja un sensible descens de l'activitat vegetal, encara que no és sempre així per a tot el conjunt de les Tillandsies, Algunes de procedència salvatge, conserven la memòria de la primavera del sud, la Tillandsia durattii, difícil de confondre amb qualsevol altra, te costum d'iniciar la floració gairebé en Novembre, el fred de l'hivern la farà avançar lentament i serà com a mínim a finals de març que obrirà massivament les seues flors intensament perfumades. Altres Tillandsies després de la floració i mort de la roseta principal, es multiplica des de els brots basals, a la tillandsia durattii, només surt un fillol que continua creixent continuament i formant una planta que pot arrivar a més d'un metre de llarga.

En poco mas de un mes, las temperaturas habran bajado lo suficiente como para que haya un sensible descenso de la actividad vegetal, aunque no es así para todo el conjunto de las Tillandsias, algunas de procedencia salvaje,, conservan la memoria de la primavera del sur, la inconfundible Tillandsia durattii, tiene la costumbre de iniciar la floración casi en noviembre, el frio del invierno la hará avanzar lentamente hasta finales de marzo o principios de abril, cuando abrirá masivamente sus flores de perfume intenso.
Otras Tillandsias tras la floración y muerte de la roseta principal, se multiplica desde los brotes basales, en la Tillandsia durattii,m este brote és unico y la planta va floreciendo y desarrollandose hasta llegar a alcanzar un metro de longitud

Altra de les flors d'hivern habituals son les de la Tillandsia zecherii, una planta que malgrat que funciona be, no acaba de mostrar la seva bellesa, en canvi floreix quan toca sense cap problema.

Otra habitual de las flores del invierno, es la Tillandsia zecherii, una planta que a pesar de que va bien, no manifiesta toda su belleza, aunque florece cuando toca sin problemas.

La Tillandsia araujei, sembla ser la més oportunista de les Tillandsies, li agrada la humitat i encara que "sobreviu" als extrems del meu medi ambient, no mostra com de prolifica i de ràpid creixement pot arrivar a ser, aquesta tardor plujosa, sense cap dubte l'han fet sentir-se com a casa

La Tillandsia araujei, parece ser mas oportunista, le gusta la humedad y aunque "sobrevive" los extremos de este medio ambiente, no demuestra lo prolifica que puede llegar a ser, este otoño lluvioso, la ha hecho sentirse como en casa.

Aquestes dues espècies molt relacionades i que de vegades han segut considerades varietats de la mateixa espècie, son de les plantes més especials en quan a floració, comencen ara amb una exhuberancia micro-brutal a formar les seues abundants bràctees, les seves floracions son simultanees i duren la totalitat de l'hivern, no s'aturen en cap moment i l'any passat la neu les va cobrir en plena floració sense que cap de les dues resultés afectada el més mínim. Es tracta de la petita Tillandsia crocata, de bella floració groga i perfum dolç i intens i la seva germana gran la Tillandsia caliginosa, també de floració groga igualment perfumades.

Estas dos especies muy relacionadas, hasta incluso ser consideradas como variedades de la misma especie, son de las plantas mas especiales en cuanto a floración, comienzan ahora con una exhuberancia micro-brutal a formar abundantes bracteas, sus floraciones son simultaneas y duran la totalidad del invierno, sin detenerse en ningún momento y el año pasado fueron cubiertas por la nieve en plena floración y no se vieron afectadas lo mas mínimo. Se trata de la pequeña Tillandsia crocata, de flor amarilla y perfume penetrante y su hermana mayor, la Tillandsia caliginosa, tambien de floración amarilla e igualmente perfumada.

La Tardor de les Tillandsies-El Otoño de las Tillandsias.

2010-10-13T14:09:00.000-07:00

La tardor ha arrivat de ple al mediterrani, aquest temps de transició cap als primers freds, els temporals de pluja que es succeeixen i l'acurtament dels dies ens preparen per als moments en els que la naturalesa dorm.

El otoño ha llegado al Mediterraneo, este tiempo de transición hacia los primeros frios, los temporales de lluvia que se suceden y el acortamiento de los dias, nos preparan para los momentos en los que la naturaleza duerme.

Tillandsia bergeri

Poques èpoques de l'any son tan favorables a les plantes atmosfèriques com la tardor al mediterrani, quan la temperatura es mou entre els 10ºc i els 25ºc i l'atmòsfera es troba saturada d'humitat i a més amb abundància de pluges.

Pocas épocas del año, son tan favorables para las plantas atmosféricas como el otoño en el mediterraneo, cuando la temperatura oscila entre los 10ºc y los 25ºc y la atmosfera está saturada de humedad y además con abundancia de lluvias.

Tillandsia secunda,Tillandsia xerographica, Tillandsia usneoides

   És en aquest moment quan algunes espècies comencen a formar les seves flors, a profitant l'ambient més favorable o be amb les reminiscències de la primavera austral del seu orígen, però en general es produeïx una gran absorció d'aigua i una predisposició al creixement accelerat, algunes plantes poden doblar el seu tamany habitual en sec i les fulles es despleguen totalment.
   La parada d'hivern a les tillandsies en general no és més que una ralentització, sense que es puga observar un autèntic repòs vegetatiu. Algunes espècies es mostren sensibles a les pluges d'hivern, encara que gran part de les meves plantes viuen tot l'any sense cap coberta i amb una orientació nord.

   Es en estos momentos, cuando algunas especies empiezan a formar sus flores, aprovechando las condiciones favorables o como reminiscencia de la primavera austral de origen, pero en general se produce una gran absorción de agua y una predisposición al crecimiento acelerado, algunas plantas pueden doblar su tamaño habitual en seco y sus hojas se despliegan totalmente.
   El reposo invernal en las Tillandsias en general no es mas que una ralentización, sin que se pueda observar un verdadero reposo vegetativo. Algunas especies son sensibles a las lluvias de invierno, aunque la mayor parte de mis plantas viven todo el año sin ninguna cubierta de protección y orientadas al norte.

Tillandsia strptophylla

Malgrat el que es podría pensar, el reg en aquesta època, (es clar que els dies de pluja no), és bo que siga abundant i és de bon tros més rendible que el reg estival que podriem anomenar-lo millor com a rec de manteniment per a evitar deshidratació, fins i tot els darrers anys, continue adobant fins a finals d'octubre.

A pesar de lo que podriamos pensar, el riego en esta época, (evidentemente no bajo la lluvia), es bueno que sea abundante y es mucho mas rentable que los riegos estivales que son mas bien para evitar deshidratación, incluso estos ultimos años sigo abonando hasta finales de octubre.

Tillandsia recurvifolia

Floració de Tillandsia albertiana.

2010-10-02T07:47:00.000-07:00

Aquest any, ha segut un any més favorable a les Tillandsies per la presència d'humitat i abundància de pluges. A banda d'això també he començat un programa d'adob sistemàtic de les plantes d'aire. He utilitzat un adob amb aminoàcids, bastant equilibrat en quan a Nitrògen, fosfor i potasi a la mitat del recomanat per a plantes normals, algunes de les plantes, no han fet notar aquest increment d'aliment al seu creixement vegetatiu, però evidentment si que ho han fet a les seves floracions, aquest exemplar de Tillandsia albertiana, ja mostrat altres vegades per la bellesa del color roig de les flors, no es estrany que florisca, ho fa tots els anys, habitualment a la primavera o a principi d'estiu i rara vegada amb multifloracions, ara per segona vegada aquest any, florix i a més doblement i en plena tardor, és evident que ha hagut un efecte positiu dels adobs.

Este año, ha sido favorable para las Tillandsias, por la presencia de humedad y abundancia de lluvias. Además tambien he comenzado un programa sistematico de abonado de las plantas de aire. He utilizado un abono con aminoacidos, bastante equilibrado en cuanto a nitrogeno, fosforo y potasio en una proporción a la mitad de la recomendada para plantas normales. Algunas plantas no han respondido al abonado creciendo mas grandes o mas deprisa, pero si que lo han hecho en cuanto a sus floraciones como en este caso. Este ejemplar de Tillandsia albertiana, que ya he mostrado otras veces por la belleza de sus flores rojas, no es extraño que lo haga, florece todos los años, pero nunca excepto este ha tenido floraciones multiples, es decir mas de una flor a la vez y ademas dos temporadas de floración, como esta de ahora en pleno otoño, cuando habitualmente lo hace antes del verano, evidentemente algo ha sido influencia del abonado.

Cultiu de Bromèlies epífites I-Cultivo de Bromelias epifitas I

2010-09-19T11:17:00.000-07:00

Cultiu de Bromèlies epífites I

Cultivo de Bromelias epifitas. I

Vriesia sp "Cult"

Des de que vaig començar amb les bromèlies i més concretament amb les Tillandsies, el fet i l’aspecte que més m’ha interessat, ha segut la seva especialització a l’absència de substrat i la capacitat de poder obtindre el seu aliment per les fulles i no per les arrels. És aquest aspecte el més apreciat quan tracte de cultivar-les. Com a bromelies, només arriben al comerç com a epífites les Tillandsies, normalment de petit tamany i gairebé ningún altra, fins i tot la Tillandsia flabellata i la Tillandsia cyanea, es comercialitzen en cossiol i això no és per que aquestes plantes no podrien viure sense terra, com a exemple, la Tillandsia geminiflora, típica epífitaque per a mi sempre ha segut difícil per a sobreviure l'estiu, ja que requereix un hàbitat mes ombrivol i homit, em do, la Tillanna millors resultats cultivada a un pot de plàstic amb uns trossos d'escorça.

Desde que empecé con las bromelias y mas concretamente con las tillandsias, el aspecto que mas me ha interesado ha sido su capacidad de alimentarse a traves de sus hojas y no totalmente a través de sus raices y este es el aspecto que mas aprecio al cultivarlas. Como bromelias epifitas, solamente llegan al comercio unas cuantas especies de tillandsia de tamaño pequeño incluso un par de especies de este género como son tillandsia flabellata y Tillandsia cyanea, tambien vienen a nosotros como plantas de maceta y no es porque no puedan cultivarse como epifitas, como ejemplo la Tillandsia geminiflora,típica planta epífita, sufre mucho los rigores estivales de mi clima habitual, en cambio el cultivo en una maceta con trozos de corteza da excelentes resultados con esta planta.

Tillandsia geminiflora cultivada a cossiol amb escorça.

Tillandsia geminiflora cultivada en maceta con corteza.

La naturalesa ha dotat a les bromèlies amb la capacitat de poder viure sobre altres plantes i arrelar sobre qualsevol superficie i això inclou a les Vriesia, Aechmea, billbergia, que es venen en plena floració i arrelades sobre substrat, de fet el substrat, normalment poc nutritiu, només serveix per mantenir un nivell d’homitat suficientment constant com per a fer creixer les plantes més grans, ja que la seva capacitat adaptativa els permet desenvolupar parcialment la capacitat d’obtindre aliment per les arrels i a canvi creixer amb més tamany o treure més quantitat de fillols, amb aquestes intencions és interessant posar amb terra una planta que volem fer creixer més depressa, o be una planta de la qual volem estimular la multiplicació.

La naturaleza ha dotado a las bromelias de la capacidad de poder vivir sobre otras plantas i enraizar sobre ellas o cualquier otra superficie y eso incluye a las vriesias, aechmeas y billbergias que se venden en plena floración y enraizadas sobre substrato, normalmente poco nutritivo el cual solo sirve para mantener un cierto constante de humedad que permita alcanzar mayores tamaños y floraciones mayores, al desarrollar tambien

un sistema de raices terrestres mas funcionales. Con la intención de acelerar el crecimiento o producir hijuelos,se pueden poner a enraizar plantas usualmente epífitas.

epífites plantades a cossiol.

epífitas plantadas en maceta.

A mi m’ha sorprés sempre la capacitat i resistència que tenen algunes varietats hortícoles de vriesia a les baixes temperaturas i he volgut sempre cultivar-les o al menys intentar cultivar-les com al seu hábitat i amb la mínima protecció hivernal, els millors resultats, s’obtenen amb la segona generació, és a dir, sobrepassar aquesta barrera psicológica que representa no llençar una planta quan ja només te una flor seca i una roseta de fulles en evident decadencia, molts no saben que aquestes plantes continúen creixent a partir dels fills que broten a la base de les fulles més grans.

A mi me ha sorprendido siempre la capacidad y resistencia de algunos cultivares de Vriesia a las bajas temperaturas y he querido siempre cultivarlas o al menos intentarlo como en su hábitat y con la mínima protección invernal, los mejores resultados se obtienen con la segunda generación, es decir sobrepasar esa barrera psicológica que supone no tirar una planta cuando sus flores estan secas y cuando sus hojas estan en evidente decadencia, muchos no saben que estas plantas continuan creciendo a traves de sus hijuelos, que se producen en la base de la planta entre sus hojas mayores.

Vriesia sp "cult"

el cultiu de plantes com a epífites a un clima com el meu, mediterrani relativament humit gairebé tot l’any amb pocs dies de glaçada i amb un estiu sec i relativament calurós, representa un esforç important a les bromèlies, no esperem per tant mantindre la densitat vegetativa de la planta quan la comprem després de ser una planta adaptada a unes condicions evidentment més dures. No totes les plantes poden ser adaptades, les que tenen un dipòsit d’aigua amb capacitat suficient, poden dependre d’aquest gairebé exclusivament i és l’unica manera de garantir la seva supervivencia a un entorn menys humit que l’original, quan la planta ja ha prodüit els seus fills, tenim que tallar la inflorescencia seca i continuar mantenint aquesta aigua central plena, adobant la planta amb adobs líquids, per tal de fer creixer els fillols i començar a omplir d’aigua els seus dipòsits, només comencen a prodüirlos. És un dels moments de començar a cultivar-les sense terra, quan la planta mare, ja está en plena decadència i els fillols han fet arrels pròpies, en aquest moment, tot el grup es pot replantar sobre un soport vegetal o no. Es deuen rentar molt be les arrels, treure les fulles més grans i ubicar-les sobre el suport, el més vertical posible i amb les arrels embolicades amb fibra de palmera o fins i tot molsa i segons el seu taman es poden lligar al suport amb nylon o amb fil ferro, amb fermesa però sense exageracions, ja que si tot va be amb el temps elles mateixes arrelaran.

El cultivo de epifitas en un clima como el mio, mediterraneo relativamente húmedo casi todo el año y con un verano seco y relativamente caluroso, con un invierno de pocas heladas, representan un esfuerzo importante para las bromelias, no esperemos por tanto tener plantas con el aspecto vegetativo de las plantas recién adquiridas, despues de haber sido adaptada a condiciones mucho mas duras para la vida natural. No todas las bromelias se pueden adaptar, las que poseen un buen deposito de agua, pueden llegar a depender de este exclusivamente y es la única garantia de sobrevivir en un entorno mucho mas seco que el habitual para ellas. Cuando la planta ha producido sus hijuelos y estos han alcanzado un cierto tamaño como para ser llenados con agua, se seguiran regando incluso el deposito principal, e incluso seria conveniente añadir abono líquido para estimular el crecimiento, produciendo raices individuales, en este momento ya se pueden limpiar las raices, envolverlas en fibra de palmera o incluso musgo y engancharlas en el soporte elegido de forma vertical, con nylon o si el tamaño lo requiere con alambre, sin ahogarlas pero con firmeza, no olvidemos que si todo va bien, enraizara por si misma en un tiempo

Arbre de Bromelies

Arbol de bromelias.

les opcions sobre suport vegetal gran, és a dir un arbre de bromeliàcies mitjà, son exageradament estètiques i exòtiques als nostrs ambients interiors, que si be tenen algunes exigències, aquestes son molt inferiors al seu valor com a element vegetal., podriem dir que és com tindre un micropaisatge dintre d'un ambient evidentment hostil, com pot ser un interior d'una oficina, es millor que estiga de temps en temps a l'intempèrie, que li ploga al damunt i puga enfortir les seves fulles amb una mica de fred o de calor extrem, la pulverització amb aigua es necessària però ho farem de tant en tant amb una certa intensitat i temps i menys vegades allò de la pulverització superficial. la presència d'altres plantes ajuda a conservar un entorn adequat.

Las opciones sobre soporte vegetal grande, es decir, los arboles de bromeliaceas de tamaño mediano, mas conocidos que usados, son exageradamente estéticos y exóticos para nosotros en ambientes interiores, si bien tienen algunas exigencias que han de cumplirse, estas son muy inferiores al valor que representan como elemento vegetal, ya que es como tener un micropaisaje dentro de un ambiente muy hostil como puede ser el interior de una oficina. Es mejor que de vez en cuando estas plantas se saquen al exterior bajo la lluvia y la luz solar que endurezca sus hojas con variaciones mas extremas, la pulverización con agua, es necesaria, aunque mejor una humidificación intensa una sola vez a la semana que cincuenta pulverizaciones superficiales, la presencia de plantas cercanas ayudan a conservar esta humedad ambiental.

La naturalesa és diversa. Una història d'Astrophytums

2010-09-06T09:25:00.000-07:00

Fa molts anys, quan em dedicava amb més intensitat a col.leccionar Cactus, vaig aconseguir un d'aquests Astrophytum miriostigma Forma nudum, entre d'altres, no per què fos una espècie difícil d'aconseguir, si no pel fet de tindre les divèrses espècies i varietats d'aquest popular gènere. També per aquells temps, com crec que hem fet tots alguna vegada, realitzava eventualment experiments amb l'empelt d'un cactus sobre un altre, tampoc amb l'intenció de cap utilitat i si pel fet de fer la prova, després d'observar els tans frequents empelts de Gimnocalycium mihanovichii vermells que es comercialitzaven aquells anys.

Doncs aquest petit Astrophytum, del qual només tinc aquesta foto mig borrosa de fa tres o quatre anys, va ser uns dels escollits, tenia una safata que vaig comprar a bon preu de petits cereus peruvianus només per a fer empelts, el petit nudum, va agafar bastant be, es va fer amb el temps rodó i gran com una pilota mentres amb el pas dels anys gairebé no es notava que era un cactus empeltat, per què el patró era curt i havia suberificat amb el temps de tal forma que el tenia enterrat junt a la soca d'un Ginkgo biloba per petició de ma mare, floria abundantment i produïa gran quantitat de llavors que no sembrava mai, va arrivar a ser una de les meues plantes "històriques" (aquelles que identifiquem sovint com a elements familiars per la seva duració en el temps) i amb allò de fer l'experiència de germinació amb la meva filla l'any passat vam decidir sembrar les llavors d'un fruit, ja sabeu que les llavors de l'Astrophytum son extremadament ràpides i molt adequades per fer la prova (i si no sabieu, ja sabeu ara) en només dos dies havien sortit gairebé totes les petites plantetes i en un parell de dies mes va ocorrer que la planta mare va decaure amb una pudrició estranya i la vam perdre sense remei¡, que curiós despres de mes de vint anys.

en aquest moment vaig decidir immortalitzar-la amb el cultiu de les seves darreres llavors, no podia ser menys, així després d'un any de cultiu, d'unes plantes que inicialment semblaven iguals, me'n adono de com son les coses de la genètica.

El morfotipus nudum es troba representat per una tercera part dels individus, un percentatge una mica més elevat de plantes, amb l'aspecte de l'Astrophytum miriostigma típic amb alguna possibilitat de formes quatricostatum, però això pot canviar i una mica menys de la tercera part que queda amb un aspecte d'Astrophytum capricorne, per dir alguna cosa, amb l'espinació mes evident i lleugerament espiralat. Es molt curiós, no em queda un altre Astrophytum al jardí, per tant la polinització sempre ha sigut autogama i aquesta planta ja porta dintre seu tot aquest patró de variació cosa que a mi des de la meua ignorància em sembla increible, tant com per a voler parlar del tema, realment ficats a ser extremadament observador no n'hi ha cap de les plantetes que es pugui considerar besona d'una altra.

Hace muchos años, cuando me dedicaba con mas intendsidad a coleccionar cactus, conseguí uno de estos Astrophytum miriostigma forma nudum, entre otros, no porque fuese una forma difícil de conseguir, sino por el hecho de tener todas las variedades posibles de este popular género. Tambien por aquellos años, como creo que hemos hecho todos alguna vez, realizaba experimentos eventualmente de injertar unos cactus sobre otros, sin ninguna intención concreta,despues de ver los frecuentes injertos que se comercializavan del Gimnocalycium mihanovichii rojos aquellos años.

Pues aquel pequeño Astrophytum del que solamente he conseguido recuperar una foto borrosa de hace unos cuatro años, fu´re uno de los escogidos, tenia una bandeja que compré a buen precio con cereus peruvianus pequeños, que destinaba exclusivamente a injertos. El pequeño nudum, agarró bastante bien y creció como una pelota mioentras con el paso de los años, el pie corto del cereus suberificó y lo enterré perdiendo su aspecto de injerto, lo sembre a petición de mi madre junto a un entonces pequeño ginkgo donde ha estado bastante tiempo, floreciendo y produciendo semillas que nunca sembre y llegando a ser una de mis “plantas históricas” (aquellas que acaban siendo un elemento familiar por el tiempo que transcurren con nosotros). Finalmente el año pasado decidi para mostrarle a mi hija el misterio de la germinación sembrar las semillas de un fruto, ya que como sabeis los Astrophytum germinan extremadamente rápido y son excelentes para esta prueba ( si no lo sabiais ya lo sabeis). En solo un par de dias teniamos casi todas las plantitas fuera y un par de dias despues la planta madre decayó rapidamente en una extraña podredumbre de tal manera que la perdimos sin remedio. Es curioso después de mas de veinte años¡

En este momento decidí inmortalizarla con el cultivo de las últimas semillas, no podia ser meno0s, así después de un año de cultivo de unas plantas que parecian iguales, me doy cuenta de cómo son las cosas de la genética.

El morfotipo nudum, se encuentra en una tercera parte de las plantas, un porcentaje un poco mas elevado para la forma general, con la posibilidad de algunos ejemplares quatricostatum, aunque esto puede variar y un poco menos de la tercera parte quew quedaban, con un aspecto similar a Astrophytum capricorne, por su espinación muy evidente y su ápice espiralado. Es muy curioso, no hay ahora ningun Astrophytum cerca que permita la polinización cruzada, por tanto han sido semillas autogamas y en mi ignorancia me parece increible que una planta tenga dentro de si misma todo este patrón de variación, como para justificar hablar de ello y mostrarlo, realmente siendo observador, diria que ninguna de las plantas se puede considerar gemela de ninguna otra.

Làmina "Aechmea recurvata"

2010-08-20T09:46:00.000-07:00

La darrera làmina botànica acabada, representa un altra de les espècies de bromelies resistents que podem cultivar sense molta por al mediterrani i que a mi m'agrada especialment. Com sol passar amb les bromelies més rústiques, te una sola pega i és la presència de punxes bastant agressives i això la fa difícil de manipular quan no s'hi te costum o passió, a més la seva textura és dura, tant que pot sobreviure fins i tot a ple sol. Aquesta espècie, curiosament al comerç es troba exclussivament com a bromelia terrestre, de fet al seu hàbitat, fronterer entre Paraguai, Uruguai i Argentina, es presenta com a terrestre en moltes ocasions i com a epífita als boscos més humits, malgrat això, jo la he vist cultivada sense terra i al sol al clima mediterrani on pren un color groc molt contrastat amb el roig fort de la inflorescència.

Com ocorre amb això sempre, si volem una planta més productiva o més gran, la posarem a terra i a mitja ombra on treu arrels de seguida i creix ràpidament, jo faig això inicialment i després m'agrada tindre més les plantes com a epifites, a més cultivada a terra fa unes mates difícils de portar si no hi ha gaire espai, s'allarguen les fulles, mentres que sense terra manté aquest aspecte de carxofeta més agradable. És important en aquest cas mantenir el dipòsit d'aigua entre les fulles ben ple.

Fa uns dies vaig adquirir una varietat sorprenent, que amb forta insolació, es tinta de negre, és una espècie variable i n'hi han força morfotipus. No hi ha que dir que és molt gràfica de representar, totes les bromelies ho son, per què permeten representar la totalitat dels seus aspectes vegetatius principals a un mateix dibuix, que és el més recomanable. Estranyament, no és fàcil de trobar als nostres jardins i estic quasi segur que és per les punxes, ja que com a cultivador de cactus que soc, m'he punxat més vegades amb aquestes plantes que a priori semblen més inofensives.

La última lámina botánica acabada, representa otra de las bromelias mas resistentes que podemos cultivar al exterior sin miedo al clima mediterraneo y a mi me gusta especialmente. Como suele pasar con las bromelias mas rústicas, su problema principal es que pinchan y mucho¡ y eso la hace difícil de manejar si no se tiene costumbre o pasión, a demas su textura es dura, tanto que soporta el pleno sol. Esta planta curiosamente se encuentra en el comercio como planta terrestre exclusivamente, de hecho en su habitat fronterizo entre Paraguay, Uruguay y Argentina, así se presenta en muchas ocasiones, excepto en los bosques mas húmedos donde se puede encontrar como epífita. A pesar de eso yo la he visto a pleno sol y sin tierra en el mediterraneo donde toma un color amarillo que contrasta con el rojo fuerete de la inflorescencia.

Como ocurre siempre con estas plantas, si queremos tener mayor producción o mayor tamaño, podemos plantarla en tierra a media sombra donde enraiza con facilidad y crece rapidamente. Yo hago esto inicialmente, poerò finalmente me gusta mas plantarlas sin tierra, además su desarrollo en tierra puede ser exagerado y poco agradable sin un buen espacio, sus hojas se alargan y forma matas apretadas, mientras que sin tierra conserva el aspecto de alcachofa mas manejable y agradable, és importante en este caso, mantener agua entre las hojas, que forman un depósito. Hace unos dias adquirí una variedad sorprendente, que con la exposición al sol toma un color negro, es una especie variable con muchos morfotipos.

No hay que decir que es muy gráfica de representar como lámina, como sucede con todas las bromelias, que pueden representarse todos sus caracteres vegetativos en un solo dibujo que es mas recomendable y estético. Extrañamente no se encuentra con facilidad en nuestros jardines y estoy casi seguro que es por los pinchos, ya que como cultivador de cactus que soy, me he pinchado mas veces con estas plantas que a priori parecen mas inofensivas.

Sempervivum a Boldís sobirà,1500m

2010-08-11T14:02:00.001-07:00

Estació de Sempervivum de Boldis Sobirà, 1500m,

Pallars Sobirà, Catalunya, Agost 2010

Aquesta estació de Sempervivum, excepcionalment ben poblada de plantes, a un lloc molt accesible i per altra banda molt poc conegut

El poble, Boldís Sobirà, en una privilegiada posició en quan a vistes ja que es trova literalment penjat d’una muntanya, després d’una sinuosa carretera de corbes i d’una pendent salvatge.

l’ estat de conservació d’aquest pobletl és Excel.lent i es respira una pau i un silenci que s’agraeïx només arrivar encara que sone a tòpic sobre els pobles de muntanya .

Al final del mateix es trova el principi d’unes roques que per a mi son un autèntic laboratori d’investigació sobre híbrids de Sempervivum tectorum i Sempervivum arachnoideum. En ple agost, la floració de les abundantissimes tectorum esclata entre les roques i no cal anar rebuscant per les esquerdes, el morfotípus que trobem, és més aviat el mateix que he trobat a la Vall d’Aran, comarca veina del Pallars no hi ha una presencia masiva de les característiques taques apicals, sino que més be es mostra com una característica excepcional i la talla de les plantes és lleugerament més gran que les formes orientals del pirineu.

En aquest lloc la presència de Sempervivum arachnoideum no és ni excepcional ni superabundant, però curiosament el que més podría comentar seria l’agrupament dels exemplars a àrees molt reduïdes d’aquestes roques, i ja m’ha passat amb la observació d’altres poblacions de la zona, que Sempervivum arachnoideum es una espècie puntual, localment abundant i amb formes molt petites i compactes amb una llana molt densa i ben formada .

A un dels costats d’aquesta población es trova el nucli generador d’híbrids, en canvi les altres zones de contacte mantenen al mateix temps exemplars d’ambdues espècies totalment pures, mentres una taca clarament en expansió d’híbrids, va ocupant en exclusivitat alguns metres quadrats d’aquestes pedres.

Jo he imaginat que en un moment donat una estranya arachnoideum va retardar la seva floració o una tambe estranya tectorum la va avançar i va produïr la primera coincidencia i la formació d’aquest primer nucli que demostra que malgrat que amb la nostra escala temporal d’essers en moviment no ens adonem, la naturalesa vegetal és molt dinámica i evidentment no ha arrivat a la seva estabilitat com sembla pareixer. Aquest hibridet, també floreix al mes d’agost com les tectorum i m’agrada pel seu petit tamany i color vermell al sol, sens dubte heretat d’aquestes compactes arachnoideum i les seves flors abundants i fosques que destaquen entre el rosa pal.lid de les tectorum.

Esta estación de Sempervivum, excepcionalmente bien poblada de plantas en un lugar muy accesible y por otro lado poco conocido.

El pueblo, Boldís Sobirà, en una privilegiada posición en cuanto a las vistas, ya que se encuentra literalmente colgado de una montaña, después de una carretera sinuosa de curvas y de una pendiente salvaje.

El estado de conservación de este pueblo es excelente i se respira una paz y un silencio que se agradece nada más llegar, aunque suene a tópico sobre pueblos de montaña.

Al final del mismo, se encuentra el principio de unas rocas que para mí son un auténtico laboratorio de investigación sobre los híbridos entre S.tectorum y S.arachnoideum. En pleno agosto, la floración de las abundantísimas tectorum estalla entre las rocas i no hay que ir rebuscando entre las grietas, el morfotipo que encontramos aquí principalmente es el mismo que también he observado en La Vall d’Aran, comarca vecina del Pallars, sin una presencia masiva de las características manchas apicales de las tectorum i la talla de las plantas ligeramente mas grandes que las formas orientales de Pirineos.

En este lugar la presencia de Sempervivum arachnoideum, no es ni excepcional ni superabundante, pero curiosamente lo que mas podría comentar es el agrupamiento de los ejemplares en áreas muy reducidas de estas rocas, hecho que ya he podido constatar en algunas poblaciones de la zona, que Sempervivum arachnoideum es una especie puntual localmente abundante y con formas muy pequeñas, lanosas y compactas.

En uno de los lados de esta población se encuentra el que parece ser núcleo generador de híbridos, donde una mancha de algunos metros cuadrados de rocas se ve ocupada en exclusividad, mientras que en las otras zonas de contacto de especies, estas permanecen puras.

Yo he imaginado que en un momento dado una extraña arachnoideum, floreció fuera de tiempo en pleno verano o que una extraña tectorum, adelanto las flores a la primavera, produciendo la primera coincidencia y la formación de este núcleo que demuestra que a pesar de que nuestra escala temporal de seres móviles no nos permite observar en tiempo real estos cambios, la naturaleza vegetal es dinámica y evidentemente no ha llegado a su estabilidad total como puede parecer. Este pequeño híbrido, florece abundantemente en un rosa oscuro y tiene pequeño tamaño y colores muy marcados, evidentemente características heredadas de estas pequeñas arachnoideum locales.

Sempervivum al Pallars Sobirà

2010-08-09T09:18:00.000-07:00

No és una cosa que tinga gaire mèrit això de trobar sempervivum al cor dels Pirineus, però m'agrada fer petites observacions sobre la seva ubicació i costums locals, que després resulten curioses amb el temps.
avuí m'he acostat a un recò de la Vall ferrera, a un lloc amb l'estrany nom de la Torre de les bruixes, una petita construcció antic colomer on viu una no gaire gran població de Sempervivum arachnoideum, que a aquesta altitud de 1100 m i per aquests llocs, no es massa abundant, en comparança amb les tectorum que ara en ple agost es troben en exhuberant floració.

S.arachnoideum,1100m Torre de les bruixes.Alins Pallars sobirà

Com a curiuositat diré que uns pocs centenars de metres mes amunt, aquesta convivència produeïx moltissims híbrids, en canvi aqui totes dues espècies permaneixen pures.

S.tectorum,torre de les bruixes,1100m,Alins,Pallars sobirà

No es mucho merito encontrar sempervivum en el corazón de los pirineos, pero me gusta hacer pequeñas observaqciones locales de ubicación y costumbres locales, porque con el tiempo y la distancia pueden llegar a ser reveladoras. Hoy me he acercado a un rincon de la Vna pequeña población de Sempervivum arachnoideum que en esta altitud de solo 1de vive uallferrera, a un lugar con el extraño nombre de la" Torre de les Bruixes"(torre de las brujas), una antigua edificación usada como palomar, donde vive una pequeña población de Sempervivum arachnoideum que a esta altitud de solo 1100 metros no es demasiado común, comparada con la Tectorum que se encuentra en pleno mes de agosto en su época de floración.

S.arachnoideum,torre de les bruixes,1100m,Alins,Pallars sobirà

Como curiosidad diré que unos cientos de metros por encima, su convivencia produce muchos muchos híbridos, en cambio aqui permanecen ambas especies puras.

S.tectorum(flor)torre de les bruixes,1100m,Alins,Pallars sobirà

Tillandsia tectorum

2010-08-04T13:21:00.000-07:00

Ja feia més d'un parell de mesos que la inflorescència anava formant-se, la seva lentitut extrema, m'havia fet pensar que per algun motiu havia quedat interrompuda, però després d'una setmana sense veure-la, m'he trobat amb la sorpresa de les seves flors blaves, al mateix temps ha començat tímidament a brotar, es realment una planta difícil de tindre-la bonica i gran per la questió del temps necessari.

Respon bastant be als adobs, però al pulveritzar fertilitzant dissolt amb l'aigua, te tendència a tacar-se per la proliferació d'algues entre la seva epidermis densament coberta de tricomes, ocorre el mateix amb els ambients de molta pols en suspensió, s'embruta sense remei, al menys cultivada a l'exterior. Per altra banda resisteix temperatures més extremes que altres Tillandsies, sempre amb la recomanació de que no permaneixi humida quan fa fred, però en el meu cas, aquest humit hivern les meves tectorum han rebut sense problemes tota la pluja al damunt i fins i tot la neu, però també se que aquest cas en altres ocasions ha segut fatal, tot és una questió de petits matissos, i de forçar al limit la seva resistència.

Ya hacia mas de dos meses que la inflorescencia se iba formando lentamente, tan lentamente que habia llegado a pensar que por algun motivo se habia interrumpido, pero despues de una semana sin observaciones, me he encontrado por sorpresa con sus flores azules, al mismo tiempo ha comenzado timidamente a brotar, es realmente una planta difícil de tener bonita y grande, por el tiempo necesario.

Responde bastante bien al abonado, pero tiene tendencia a formar algas cuando se riega con fertilizantes, por su epidermis densamente cubierta de tricomas, ocurre lo mismo en ambientes polvorientos, las plantas se manchan sin remedio, al menos cuando se cultiva como en mi caso al exterior. Resiste temperaturas mas extremas que otras Tillandsias, siempre mejor mantenida en seco con frio, però en mi caso, este humedo invierno, mis ejemplares no han sufrido lo mas minimo a pesar de toda la lluvia e incluso la nieve que han recibido en abundancia. Tambien se que esto ocurre en otras ocasiones , todo es una cuestión de pequeños matices y de forzar mas o menos la resistencia de las plantas.

Tillandsia bandensis

2010-07-20T13:49:00.000-07:00

Una de les espècies argentines i també de Brasil i Uruguai, d'aspecte discret sense flors i amb una clara tendència a formar una mata rodona, el meu exemplar, va ser un regal, l'he vist creixer des de que era un petitissim esqueix que des de la primera temporada va donar flor, el seu creixement es ràpid i la seva floració, discreta pel tamany i espectacular pel número, d'un color blau tacat a l'estil de la floració de moltes Tillandsies i dissortadament sense flaire, però constitueix una miniatura de gran bellesa. No te gaire exigències específiques i podria dir que es una de les resistents sense cap dubte.

Una de las especies argentinas y tambien de Brasil y Uruguay, de aspecto discreto sin flores y con tendencia a formar una mata redonda con el tiempo. Mi ejemplar fué un regalo y lo he tenido desde que era un pequeñisimo esqueje que desde la primerta temporada floreció, Su crecimiento es rápido y su floración discreta en tamaño pero espectacular en número, de color azul moteado al estilo de otras flores de Tillandsia y desgraciadamente sin olor, aunque es una miniatura de gran belleza. No tiene grandes exigencias específicas y podria decir sin duda que es una de las especies resistentes del género

Aechmea distichanta

2010-07-18T11:45:00.000-07:00

Després de la floració, com ocorre amb gairebe totes les bromelies, esdevé la mort de la planta i quasi sempre ve acompanyada del naixement de noves plantes a la base de la mateixa, que perpetuaran la posició de la planta i multiplicaran el seu nombre independentment de la reproducció per llavor que eventualment es pot produïr també, aquestes plantes filles, en principi no tenen capacitat de amagatzemar aigua, per la seva posició lateral i tamany petit, per tant depenen inicialment devegades llarg temps de la planta mare, que va entrant en decadència a poc a poc. En el cas de la Aechmea distichanta, ja mostrada a un post anterior, la tenia inicialment cultivada com a epífita, es a dir, sense terra o amb una petita quantitat de material enganxat a la base i facilitar la implantació de noves arrels, així sol, va produïr un fillol rapidament després de sortir la flor i marcir-se i com que volia incrementaqr la producció de fillols, vaig decidir de plantar-la a un cossiol amb terra i el resultat va ser l'esperat amb una acceleració del creixement del fillol i a més la producció d'uns altres dos, una prova més de l'adaptabilitat a les condicions variables de les bromelies.

Despues de la floración, como ocurre con casi todas las bromelias, sobreviene la muerte de la planta y casi siempre va acompañada del nacimiento de nuevos brotes en la base de la misma, que perpetuaran la posición de la planta, incrementando su numero independientemente de la eventual reproducción por semillas. Las plantas hijas, en principio no tienen la capacidad de almacenar agua, por su situacion lateral y su tamaño, por lo tanto dependen inicialmente y a veces por largo tiempo de la planta madre, que va decayendo poco a poco. En el caso de la Aechmea distichanta, ya mostrada en un post anterior, la tenia inicialmente cultivada como epífita, es decir sin tierra y con una pequeña porcion de material en su base para facilitar la emisión de raices, de este modo, solo produjo un hijuelo rapidamente despues del marchitamiento de la flor, y como queria incrementar la producción de hijos, la plante en una maceta con tierra, lo cual produjo el inmediato nacimiento de dos brotes mas y un aceleramiento del crecimiento, una prueba mas de la adaptabilidad a condiciones variables de las bromelias

Pachypodium bispinosum

2010-07-14T07:15:00.001-07:00

El Pachypodium bispinosum, morfològicament molt semblant (quasi idèntic) al Pachypodium suculentum i a més habitants de la mateixa àrea geogràfica al centre de Sudafrica, aquest exemplar, increiblement acaba d'arrivar-me fa menys de 24 hores per correu (gràcies Jaume : ), per tant ha passat uns quants dies empaquetat i sense terra evidentment, malgrat això, sembla que no ha passat res, unes hores després les flors que estaven per obrir han continuat la seva marxa normal i fins i tot ha començat a absorvir l'aigua del seu prímer rec unflant-se i desplegant les seues fulles. Es pot observar a les imatges, la gran i única diferència entre les dues espècies, que son les flors que gairebé no semblen ni del mateix gènere.

El Pachypodium bispinosum, morfologicamente muy parecido (casi idéntico) al Pachypodium suculentum y ademas habitantes de la misma area geográfica en el centro de Sudafrica, este ejemplar increiblemente acaba de llegarme hace menos de 24 horas por correo (gracias Jaume :), por lo tanto ha pasado unos cuantos dias empaquetado y sin tierra evidentemente, a pesar de eso, parece que no ha pasado nada, unas horas despues las flores que estaban sin abrirse, han continuado su marcha normal, incluso ha empezado a absorber el agua de su primer riego, hinchando todas sus ramas y desplegando sus hojas. Se puede observar en las imágenes, la única gran diferencia entre las dos especies, que son las flores ,que casi no parecen ni del mismo género.

Tillandsia reichenbachii

2010-07-11T10:11:00.000-07:00

Aquesta espècie Argentina, encara que també es trova a Bolivia i possiblement a Paraguay i concretament aquest exemplar de procedència salvatge, es bastant constant a la seua floració els primers dies de l'estiu, a voltes més i a voltes menys i amb un delicat perfum dolç com aquests que solen tindre les Tillandsies, morfològicament és com una forma petita de Tillandsia durattii, però en aquest cas concret, aquest exemplar te una gran tendència a amacollar i formar un grup bastant caòtic de plantes, hi ha que tindre en compte que la rigidesa de les seves fulles no permet aquestes formes arrodonides de les mates de Tillandsia. Viu perfectament a ple sol i el seu hàbitat ho és bastant d'assolellat, però agraeix molt amb l'aspecte una certa humitat regular que no li deixe exhaurir totalment les reserves hídriques.

Esta especie argentina, aunque tambien se encuentra en bolivia y posiblemente en Paraguay y concretamente este ejemplar de procedencia salvaje, es bastante constante en su floración los primeros dias del verano, a veces mas y a veces menos y con un delicado perfume dulzon, como suele ser el de las tillandsias. Es como una forma pequeña de Tillandsia durattii, pero en este caso concreto, este ejemplar amacolla con mucha facilidad y forma desordenados grupos, teniendo en cuenta la rigidez de sus hojas, no forma bolas como en otros muchos casos. Vive perfectamente a pleno sol, su hábitat tiene mucho de esto, pero agradece con su aspecto la presencia regular de humedad, que no le permita agotar demasiado sus reservas hídricas.

Sedum sediforme revisited part V "variegata"

2010-07-06T13:45:00.000-07:00

Fa un temps que estic mantenint en cultiu aquest sedum tan agraït i mediterrani, que és el sedum sediforme en les seves diferents varietats geogràfiques que vaig trovant. Després d'aquest temps, he arrivat a algunes conclussions i observacions que no m'esperava. Les diferències individuals de les plantes posades en cultiu, son extremes, tan en quan al seu aspecte com al seu creixement i comportament en general. Algunes plantes de procedència molt surenca, com és la varietat dianium, procedent del cap de Sant Antoni, que a mi em va donar la impressió de que era la varietat més resistent, mes que res per la duresa del lloc on viu, en canvi, ha demostrat ser molt sensible (alguns individus) als atacs de poll.
però un dels fets més sorprenents que m'he trovat fins ara, ha segut la d'un exemplar que arrivat cert punt de creixement, experimenta una variegació progresiva, amb un gran valor estètic per cert. Mai no he trovat aquest aspecte a les plantes naturals i aquest exemplar només ho ha manifestat en captivitat al experimentar un creixement superior per les bones condicions que te, podria ser una variegació vírica, he trovat ben poca cosa al respecte, em dedicaré a tractar de conservar aquest aspecte i veure com evoluciona.

Hace tiempo que estoy manteniendo en cultivo, este sedum tan agradecido y mediterraneo que es el sedum sediforme en las diferentes variedades geográficas que voy encontrando. Despues de este tiempo, he llegado a algunas conclusiones y observaciones que no esperaba. Las diferencias individuales de las plantas puestas en cultivo son extremas, tanto en cuanto a su aspecto exterior como a su comportamiento en cultivo en general. Algunas plantas de procedencia muy sureña, como la variedad dianium, del cabo de San Antonio, que a mi me dieron la impresión de ser mas robustas, tambien por la dureza de su hábitat, resultaron ser sensibles (algunos ejemplares) a los pulgones.
Pero uno de los hechos mas sorprendentes hasta ahora, ha sido la presencia de un individuo que experimenta una variegación progresiva a partir de un punto de crecimiento, por otro lado muy estética. Nunca he encontrado este aspecto en plantas salvajes y este ejemplar lo ha manifestado a posteriori con el mejor desarrollo experimentado en su cultivo. Podria ser una variegación vírica, he encontrado alguna poca cosa al respecto, trataré de conservar este aspecto y veré como evoluciona.

Tillandsia cacticola floració-Floración 2010

2010-07-03T14:25:00.000-07:00

Els primers dies d'Estiu, habitualment floreix la Tillandsia cacticola, la tinc ben documentada, per què te un evident atractiu, alguns cultivadors diuen que te una lleugera olor a les seues flors, jo mai he pogut notar açò als meus exemplars i sempre he dit que només li faltaria això per ser perfecta, quan més gran es la planta, mes espectacular es la bràctea floral, que va formant-se lentament al llarg d'un parell de mesos, el millor moment però es quan surten les prímeres flors blanques amb una vora d'un blau molt fosc, gairebé negre, per què encara que la bràctea pren un color més fort, la presència de flors que van marcint-se conforme s'obren les seguents, li lleva part del seu atractiu, res més que unes poques imatges de la floració d'aquest any 2010, ja que la planta està ja explicada a la seva fitxa de la col.lecció, respecte al seu orígen i costums.

Los primeros dias del verano, habitualmente florece la Tillandsia cacticola, la tengo bien documentada por razones evidentes, algunos cultivadores dicen que sus flores huelen ligeramente, en mi caso, mis ejemplares nunca han tenido esa característica y por eso siempre he dicho que solo le faltaria eso para ser perfecta, cuando mayor es la planta , mayor es su inflorescencia, que se forma lentamente a lo largo de un par de meses, el mejor momento es cuando se abren las dos primeras flores, porque aunque la bractea sigue creciendo e intensificando sus colores, la presencia de las flores marchitas que van quedando mientras se abren las nuevas, le resta cierto atractivo, solamente unas pocas imagenes para ilustrar la floración del 2010, ya que la planta está documentada en su ficha de la colección respecto a su orígen y costumbres.

Aechmea recurvata.

2010-06-28T14:01:00.000-07:00

Sense cap dubte, el gènere aechmea és ric en plantes resistents aptes per a ser cultivades a l'exterior a zones temperades com l'àrea mediterrània, fins i tot la coneguda Aechmea fasciata l'he cultivada durant anys a un exterior mínimament protegit i estic ben segur que és capaç de suportar qualsevol temperatura excepte la glaçada sense cap dany considerable, de fet el seu manteniment en exterior és mes complicat per a mi en el sentit de tindre la humitat adequada. Doncs aquesta Aechmea que mostro avuí, es una d'aquestes que viu també al límit d'un àrea tropical i colonitza també algunes àrees desertiques una mica més fredes, és una espècie variable, sobre tot en funció de la manera de cultivar-la, amb capacitat de creixer com a epifita i també de creixer sobre terra, és per això que m'agrada tant encara que pel seu tacte dur i les seves espines és una mica perillosa i cal tenitr en compte on instal.lar-la, els que estem acostumats als cactus i altres elements vegetals potencialment perillosos, no tenim que tindre cap observació especial. Es la meva última adopció al jardi, i ja la cercava feia temps, no és fàcil de trovar al comerc directe, com es habitual al nostre país.

Sin ninguna duda, el género Aechmea es rico en plantas resistentes aptas para ser cultivadas en el exterior en zonas templadas como el area mediterranea, incluso la conocida aechmea fasciata la he cultivado durante muchos años en un exterior minimamente protegido y puedo asegurar que es capaz de soportar perfectamente todas las temperaturas excepto la helada sin sufrir daños de consideración, de hecho su mantenimiento plantea mas problemas por la dificulrtad de conseguir una atmosfera suficientemente húmeda.

Esta Aechmea que muestro aqui, és una de estas especies que viven a caballo de zonas tropicales y zonas deserticas de ambiente mas frio, de ahí su versatilidad,es una especie variable, dependiendo mucho su aspecto de la forma de cultivo y que tiene la capacidad de poder ser cultivada como epífita o plantada en el suelo o en un tiesto, és por eso que me gusta tanto, aunque hay que tener cuiodado con ella si no estamos acostumbrados a manipular cactus u otras materias vegetales potencialmentew peligrosas. Es mi última adopción en el jardín y hacia tiempo que la buscaba, porque no es facil de encontrar en el comercio directo como suele pasar en nuestro país.

Aechmea recurvata, creixent a terra, observem el desenvolupament de les fulles.

Aechmea recurvata, creciendo en el suelo, observamos el desarrollo de sus hojas.

Floració Tillandsies Juny 2010-Floraciones Tillandsias junio 2010

2010-06-23T17:29:00.000-07:00

Aquest any de plujes, puc dir que ha segut excel.lent al meu jardí "atmosfèric", un llarg hivern de fred moderat però sense glaçades i com que la neu de març, va ser un espectacle singular i l'unica incidència va ser la providencial caiguda de la coberta d'ombra, que després de tot, dedueixo que no ha fet tot el be que jo pensava, per que la major insolació, no ha fet que baixés l'index d'humitat ambiental com jo pensava i en canvi ha millorat sensiblement l'aspecte i duresa de les plantes i la coloració de les flors, tot hi ha que dir-ho que he començat a abonar-les amb un programa sistemàtic i també s'ha notat bastant aquest fet.

Este año de lluvias, puedo decir que ha sido excelente para mi jardin "atmosférico", un largo invierno, de frio moderado pero sin helar y como la nieve de marzo, solo ha dejado una anecdota singular y la única incidencia ha sido para bien, ya que la caida de la cubierta de sombra por las inclemencias, ha mejorado el aspecto de las plantas y la coloración de sus flores, sin haber bajado la humedad ambiental, que es lo que yo pensaba, tambien al mismo tiempo, he comenzado a abonar sistematicamente y la verdad es que se ha dejado notar bastante.

La Tillandsia tenuifolia, al principi no m'anava gaire be, els requeriments d'humitat la feien poc adequada, ara ja no penso això, les plantes acabades de treure d'un hivernacle tropical, sempre pateixen una adaptació molt molt traumàtica, aquest any, va florir el mes d'Abril, com podeu veure a un altre post anterior, i ara ha tornat a fer-´ho amb molta més força pel millor clima, viu al sol com les altres i es trova en ple creixement.

La Tillandsia tenuifolia, al principio no me iba muy bien, los requerimientos de humedad, no la hacian adecuada, ahora pienso que cuando una planta acabada de comprar la sacamos de un invernadero para cultivarla al exterior, sufre una adaptación muy traumática, este año, floreció el mes de abril (post anterior) y ahora mismo vuelve a hacerlo con mucha mas fuerza, por el mejor clima , vive al sol como todas las demas y está en pleno crecimiento.

La Tillandsia cacticola, ja una planta de bon tamany i per tant amb una inflorescència de grans dimensions, encara li queda una mica, però aquest tránsit del verd al lila, és impressionant en matissos.

La Tillandsia cacticola, una planta ya de buen tamaño, con una gran inflorescencia, todavia le queda un poco, pero este transito inicial de verde a lila, es impresionante en cuanto a matices de color.

La gran bràctea central de la Tillandsia magnusiana, aquesta planta, crec que és important que no es trove amagada, es a dir, millor exposada a l'aire pels quatre cantons, el seu suport és un anell de fil ferro, per que no volia fer malbé les seves delicades fulles manipulant-la gaire, és una planta que des d'ara aprecio molt per la seva estètica i la seva facilitat de cultiu.

La gran bractea central de la Tillandsia magnusiana, esta planta pìenso que es importante que esté muy expuesta al aire, está montada sobre un anillo de alambre, porque no queria estropear sus delicadas hojas con la manipulación, es una planta que ahora aprecio mucho por motivos evidentemente estéticos y por su facilidad de cultivo.

Altra de les Tillandsies importants, coneguda per la seva resistència a durissimes condicions. Estic d'acord, quasi totalment, però sempre després d'una adaptació i no exactament a curt termini, al final malgrtat el seu lent creixement, la podem veure moure's una mica.

Otra de las Tillandsias importantes, conocida por su resistencia a durisimas condiciones. Estoy de acuerdo casi al completo, pero despues de una medianamente lenta adaptación, tras la cual, la podemos ver minimamente moverse a pesar de su lento crecimiento.

De laq gran quantitat d'híbrids que creixen al noroest d'Argentina, sota els noms de T.castellanii, T.retorta, T. Capillaris, T. cordobensis i podria dir alguns noms més de plantes quejo de cap manera sabria distingir ni classificar, ens arriven aquestes dues plantentes d'un aspecte semblant, florint al mateix temps, amb flors paregudes, ambdues de la familia que els col.leccionistes anomenem sp, que es una manera de dir, no se que es aquesta planta i al cap i a la fi, l'afany classificatori és més una característica humana que una diferenciacio sistemática de la naturalesa. lliçó d'humilitat i a per un altre pal.

De la multitud de híbridos que crecen al noroeste de Argentina, agrupados bajo las formas T.castellanii, T.capillaris, T.retorta, T. cordobensis y se me ocurririan algunos nombre mas de plantas que no podria diferenciar ni distinguir, ni tampoco incluir dentro de una especie en todos sus caracteres, nos llegan estas dos floraciones, al mismo tiempo, de similar aspecto, diferentes tamaños pero ambas de la familia que los coleccionistas llamamos sp que viene a significar que no tengo ni idea de lo que es esta planta y que al fin y al cabo el instinto clasificatorio es mas una característica humana que una diversificación sistematica de la naturaleza, leccion de humildad y a por otro palo.

La Tillandsia tricolor, floreix com el seu nom diu i la veritat és que fins que no ho fa, no es una planta que crida l'atenció en cap aspecte

La Tillandsia tricolor, florece tal como se llama y la verdad es que hasta que lo hace no es una planta muy llamativa casi en ningun aspecto.

i per acabar, aquesta polinització artificial, amb exit, una Tillandsia aeranthos amb una bergerii, típica polinització, bona per a fer proves de germoinació, per què aquestes plantes, treuen ràpidament les vaines de llavors, despres de la flor, en canvi altres triguen tot un any, també he provat T.tenuifolia amb t.albertiana, si surt, serà una cosa especial.

Y para terminar, esta polinización artificial con éxito, la típica T.aeranthos X bergerii, con la cual haré pruebas de germinación, porque estas plantas rapidamente fructifican tras la flor, en cambio otras plantas estan todo un año para hacerlo, tambien he probado T.tenuifolia con t. albertiana, si sale bien será especial.

Col.lecció privada-Colección Privada Francesc Meca. El Maresme

2010-06-21T15:04:00.000-07:00

He tingut ocasió de visitar amb una mica de detall, el jardí particular d'En Francesc Meca, un apassionat cultivador de Tillandsies, totes elles sense els artificis dels climes d'hivernacle, totes elles creixent perfectament amb les inclemències del Clima mediterrani en plé centre de la comarca del Maresme, clima que si be és benigne, posa al limit de vegades la capacitat adaptativa d'unes plantes mes aviat exòtiques, una demostració viva de com es pot dissenyar un jardí al voltant de les plantes d'Aire, concepte que com veurem és extremadament original i excepcional i un exemple de correcte cultiu de les mateixes.

He tenido ocasión de visitar con un poco de detalle, el jardín particular de Francesc Meca, un apasionado cultivador de Tillandsias, todas ellas sin los artificios de los climas de invernadero, todas ellas creciendo perfectamente con las inclemencias del clima mediterraneo en pleno centro de la comarca del Maresme, clima que si bien es benigno, a veces pone a prueba la capacidad adaptativa de unas plantas mas bien exóticas, una demostración viva de como se puede diseñar un jardín alrededor de las plantas de aire, concepto que como veremos es extremadamente oríginal ,excepcional y un ejemplo de correcto cultivo de las mismas.

Excel.lentment aprofitades, les fibres del Trachicarpus fortunei, on creixen com es pot veure d'una manera fantàstica nombrosos exemplars de Tillandsia aeranthos, una de les espècies mes corrents en cultiu.

Excelentemente aprovechadas, las fibras del tronco de los trachicarpus fortunei, donde crecen como vemos perfectamente numerosos ejemplares de Tillandsia aeranthos, una de las especies mas conocidas.

La floració de la Tillandsia albertiana, destaca amb el seu vermell intens en el jardí amb els exemplars distribuits per ell.

La floración de la Tillandsia albertiana, destaca en esta época como detalles rojo intenso distribuidos por el jardín.

La Tillandsia baileyi, un bon exemplar florit.

La Tillandsia baileyi, un buen ejemplar florecido.

La Tillandsia bulbosa, molt coneguda com a planta d'interior enganxada sobre objectes i branques decoratives, adquireix un caracter i una coloració especial cultivada a l'exterior.

La tillandsia bulbosa, conocida como planta de interior, pegada sobre objetos decorativos o troncos, adquiere un caracter y una coloración especial cultivada al exterior.

Un exemplar molt ramificat de Tillandsia diaguitensis.

Un ejemplar muy ramificado de Tillandsia diaguitensis.

Una washingtonia coberta per Tillandsia bergerii, un altra de les espècies més frequents i prolífiques.

Una Washingtonia cubierta por Tillandsia bergerii, otra de las especies mas frecuentes y prolíficas.

El bruc, és un element ideal per a la implantació de Tillandsies, com podem veure en aquest recó cobert de Tillandsia fuchsii, espècie mexicana, d'aspecte aparentment fràgil, però que evidentment no ho es tant.

El brezo, es un elemento ideal para la implantación de Tillandsias como podemos ver en este rincón cubierto de Tillandsia fuchsii, una especie mexicana, de aspecto fragil, pero como podemos ver, no lo es tanto.

Espectacular Tillandsia bergerii, de gran tamany, amb Tillandsia usneoides.

Espectacular Tillandsia bergerii, de gran tamaño, con Tillandsia usneoides.

Tillandsia juncea, difícil de reconeixer amb aquest tamany.

Tillandsia juncea, difícel de reconocer, con este tamaño.

Nombrosos exemplars de Tillandsia pruinosa, de bon tamany, molts d'ells en plena floració.

Numerosos ejemplares de Tillandsia pruinosa de buen tamaño, muchos de ellos en plena floración.

Una mata de Tillandsia paleacea.

Una mata de Tillandsia paleacea

Una gran Tillandsia streptophylla.

Una gran Tillandsia strptophylla

Es destacable la presència de grans exemplars de Tillandsia tectorum, una espècie de muntanya, especialment adaptada a les baixes temperatures i la sequetat

Destaca la presencia de grandes ejemplares de Tillandsia tectorum , una espècie de montaña fundamentalmente peruana, adaptada a climas frios y secos.

La coneguda Tillandsia tricolor amb el seu aspecte més tricolor.

La conocida Tillandsia tricolor, en su aspecto mas tricolor.

Vista general d'un dels racons.

Vista general de uno de los rincones.

Les Tillandsies amb frequencia, combinen be amb cactus i suculentes, amb els quals conviu al seu hàbitat en nombroses ocasions, fet que les distància dels altres gèneres de bromel.liàcies i les acosta a les plantes xerofítiques. En definitiva una bona experiència de la qual espero haber fet un bon resum.

Las Tillandsias con frecuencia,, combinan bien con cactus y suculentas, con los cuales convive en su hàbitat en numerosas ocasiones, hecho que las distancia de los otros generos de bromeliaceas y que las acerca mas a las plantas xerofiticas. En definitiva una buena experiencia de la cual espero haber hecho un buen resumen.

www.mktillandsies.wordpress.com

Floració 2010-Floración 2010-Tillandsia albertiana

2010-06-19T05:04:00.000-07:00

La petita Tillandsia albertiana, fidel a la seua cita de floració, aquest any l'exemplar, que no es gaire gran ha fet dues flors a l'hora, és una espècie bastant fàcil de trovar i fàcil de cultivar, es fa una mica desordrenada mentres va adquirint un tamany gran i compacte, però el color roig dels seus pètals, no te comparació.

La pequeña Tillandsia albertiana, fiel a su cita de floración, este año mi ejemplar que no es muy grande, ha producido dos flores al mismo tiempo, es una especie bastante fácil de encontrar y de cultivar, crece un poco despordenadamente hasta que adquiere un aspecto compacto, pero sus flores rojas no tienen comparación.

Pachypodium suculentum

2010-06-08T10:36:00.000-07:00

La floració del meu Pachypodium suculentum, en aquesta època ja es imparable, potser estarà encara més d'un mes florint, mai he tingut necessitat d'adobar aquesta planta, mes be ha tingut un substrat més aviat pobre i a més compartit per un sedum que a temporades com ara mateix cobreix literalment tota la base de la planta i el cossiol. Mai havia tingut aquest aspecte, la seva situació anterior era una mica més a l'ombra i sense una atenció continuada com ara. La conclussió final és que l'atenció i la dedicació fa molt més que qualsevol altre aspecte siga el que siga, es clar que quan més sucre més dolç.

La floración de mi Pachypodium suculentum, ya es imparable, quizas le queda mas de un mes de floración, nunca he tenido necesidad de abonar esta planta, mas bien siempre ha tenido un sustrato pobre y compartido con un sedum que en algunas epocas como ahora es totalmente invasivo y ocupa toda la base del tronco y la maceta. Nunca habia tenido este aspecto, antes estaba situado un poco mas a la sombra y sin una atencion continua como ahora. La conclusión final es que la atención y la dedicación hacen mucho mas que cualquier otro aspecto sea cual sea, claro, cuando mas azucar, mas dulce.

Posta d'ous 2010

2010-06-07T15:09:00.000-07:00

Aquest any, amb un nou muntatge per a la posta, veurem com es dona, l'any passat va acabar malament amb la posta feta malbé per no estar ubicada al lloc adequat i tota trepitjada i trencada per la pròpia femella, ha estat movent-se molt i ha deixat de menjar, a més ha estat fent forats de prova per tot arreu i no se ben be per què ha deixat sortir un únic ou, que he pogut agafar intacte i immediatament a la posta i com a consequència m'he vist obligat a posar en marxa la incubadora de nou disseny que havia preparat.

Sembla que funciona perfectament, la temperatura és molt estable i en quinze dies observaré si hi ha hagut algun canvi a l'ou i a veure si posa els altres ben aviat, aquesta vegada he pogut tindre a temps la vermiculita que és mes adequada per conservar la humitat que la perlita que vaig fer servir fa un parell d'anys.

L'acabat del conjunt, és una mica cutregalàctic, se que puc fer les coses millor, però com que inicialment va ser concebut i construït amb urgència no podia fer molt més i el seu funcionament impecable, m'ha fet conservar malgrat tot aquest aspecte tan rudimentari de l'aparell, de totes formes el mes car de tot que es el termostat, pense que és el mes important.

Els últims moments, l'activitat és més intensa, crec que potser no trigarà mes d'un dia a completar la posta, Veurem si el mal temps que s'acosta "de nou" no em fa la guitza.

Lámina de "Aechmea distichanta"

2010-06-06T01:28:00.000-07:00

Reprenent el tema de les làmines botàniques, vaig veure que l'Aechmea distichanta de recent adquisició, era molt adequada per a una representació botànica de port classic, al mateix temps que vaig anar dibuixant del natural la planta, vaig tindre temps d'estudiar investigar i saber sobre la seua naturalesa. Es tracta d'una bromeliàcia que te el seu hàbitat a la zona on conflueixen els estats de Brasil, Argentina i Bolivia, part d'aquesta zona es trova a les estribacions de la selva de Brasil i per altra banda a les estribacions de "Los Andes", per això aquest caràcter tropical a la vegada que resistent a la falta d'aigua i al fred, allà té un nom popular entre d'altres que defineix una mica la seua personalitat "Cardo Chuzo". Cercant una mica mes, es bastant coneguda a França com a planta resistent de jardí, Es pot cultivar a Terra, a un cossiol i fins i tot com a epífita, sempre el diposit ple d'aigua com cal.

Retomando el tema de las laminas botánicas, vi que la Aechmea distichanta de reciente adquisición, se prestaba muy bien a una representación botánica de corte clásico, al mismo tiempo que fuí dibujando del natural la planta, tuve tiempo de estudiar, investigar y saber de su naturaleza. Se trata de una bromeliacea que tiene su hábitat alla donde confluyen los estados de Brasil, Argentina y Bolívia, parte de esta area se encuentra en las estribaciones de la selva Brasileña y otra parte en las estribaciones de los Andes, de ahí este caracter tropical y al mismo tiempo resistente a la falta de agua y al frio. Allí tiene un nombre que define bastante bien su personalidad "Cardo Chuzo" . Buscando un poco mas, es bastante conocida en francia como planta de jardin resistente, se puede cultivar en tierra, en maceta e incluso como epífita, siempre el deposito lleno claro está.

Pachypodium suculentum Floració 2010-Floración 2010

2010-06-03T07:38:00.000-07:00

Les primeres flors del meu Pachypodium suculentum comencen a obrir-se, només ho han fet de moment tres o quatre de les vora a 50 flors que estan en formació.

Las primeras flores de mi Pachypodium suculentum empiezan a abrirse, solamente lo han hecho tres o cuatro de las cerca de 50 flores que estan en formación.

Aechmea distichanta

2010-05-30T11:08:00.000-07:00

Avuí a una petita expòsició d'orquídies que es cel.lebra anualment a la localitat d'Arenys de Mar, m'he quedat literalment prendat d'aquesta Aechmea distichanta, gran, amb un diposit d'aigua d'aquests que cap mes de mig litre, a més resistent al ple sol i a les glaçades segons diuen i així l'he instal.lada com a complement molt exòtic de la col.lecció de Tillandsies, que destaca entre les fulles grissenques, Les seves fulles son dures i coriàcies, amb unes punxes petites però que poden ferir amb molta facílitat, la floració com podeu veure es cridanera i penso que n'hi han exemplars amb les espigues mes grans. El somni dels que ens agraden les bromel.lies a l'exterior fora del tròpic.

Hoy en una peqieña exposición de orquideas que se celebra anualmente en la localidad de Arenys de Mar, me he quedado cautivado literalmente por esta Aechmea distichanta, grande, con un deposito de mas de medio litro de capacidad, a demas resistente al pleno sol y a las heladas segun dicen y asi la he instalado, como complemento de la coleccion de Tillandsias donde destaca entree las hojas generalmente grises de este género. Sus hojas, duras y coriaceas con pequeñas pero peligrosas espinas. La floració, llamativa donde las haya y creo que puede producir espigas mas grandes que en este ejemplar.
el sueño de los que nos gustan las bromelias en exterior fuera del tropico.

Sedum sediforme revisited part IV. La Costa daurada.

2010-05-26T03:42:00.000-07:00

De nou, presentant-vos l'aspecte i forma de vida d'aquest frequent Sedum als diversos llocs on es pot trovar. Ja pròxima la floració, molts exemplars comencen a allargar-se sensiblement, també ho han fet els cultivats. Al voltant de les zones costeres del nord del Delta de l'Ebre, es troba com a tants llocs aquest sedum que ara m'agrada buscar i observar, continua exixtint una sensible diferència entre els sedums trobats habitualment al centre del País Valencià i els morfotipus que vaig trobant a diversos llocs més al nord, en aquest cas un lloc molt semblant..

a les zones costeres, una característica comu és que les plantes son més robustes i hi ha una frequencia de plantes amb colors glaucs, però malgrat això, una vegada posades en cultiu, la major part de casos semblen ser adaptacions eventuals o formes de creixement forçats per determinades condicions d'exposició.

A les Cales costaneres de gran valor paisatgístic, és l'unic Sedum que he trovat, acompanyat amb molta frequencia per l'Helichryssum stoechas, que ara ja es trova en plena floració.

De nuevo presentandoos el aspecto y la forma de vida de este frecuente sedum en los diversos lugares donde lo voy encontrando. Ya muy cerca la floración, se pueden encontrar numerosos ejemplares que comienzan a alargarse, como tambiés estan haciendolo los cultivados. Alrededor de las zonas costeras al norte del Delta del Ebro, se encuentra como en tantos otros lugares este sedum que ahora me gusta buscar y observar, continua existiendo unasensible diferencia entre aquellos encontrados en el centro del País Valenciano y los diversos morfotipos que voy encontrando mas al norte, en este caso en un lugar muy semejante.

En las zonas costeras, una característica comun es la presencia de plantas mas robustas, glaucas y compactas, pero a pesar de esto, gran parte de los ejemplares una vez puestos en cultivo, dan a entender que se trata de adaptaciones forzadas por el hábitat o las condiciones de esposición.

En las Calsa costeras, de gran valor paisajístico, és el único Sedum que he podido encontrar, acompañado muy frecuentemente por Helichrysum stoechas, que ahora està en plena floración.

Floracio 2010-Floración 2010-Tillandsia argentina

2010-05-24T10:40:00.000-07:00

Mai em cansaré de mostrar any rere any la floració d'aquesta petita Tillandsia, el seu petit detall és una avançada de la primavera, que ja finalment aquest any sembla que s'instal.la. Després d'uns dies fora, al tornar he trovat l'esperada sorpresa d'aquesta flor petita i que la fotografia fa que es pugui veure en la seva veritable dimensió.

Nunca me cansaré de mostrar año tras año la floración de esta pequeña Tillandsia, su pequeño detalle es un avance de la primavera ya por fin instalada. Después de unos dias fuera, me he encontrado con esta anunciada sorpresa de la naturaleza, que la fotografia hace alcanzar su verdadera dimensión.

Tillandsies en Primavera-Tillandsias en primavera

2010-05-20T07:28:00.000-07:00

Tillandsia aeranthos, el 2010 està produint com quasi tots els anys floracions masives.

Tillandsia aeranthos, el 2010, como todos los años està floreciendo masivamente.

Sembla que ja finalment la primavera ha arrelat a les nostres terres, el comportament de les Tillandsies aquest any ha estat diferent, com que l'arrivada de la bona estació, no ha propiciat una pujada radical de temperatures, els sintomes de floració s'han allargat extraordinariament, per què a més la humitat ha estat molt superior, molts dies de pluja, altres tants de nuvols. Per primera vegada he començat a utilitzar adobs sistematicament, concretament un adob equilibrat a la meitat de dosi i aplicat quincenalment, a mes de pulveritzacions també sistemàtiques, per què me'n adono que moltes de les meves plantes floreixen sense arrivar a un tamany que jo consideraria normal, no passa amb totes les espècies, però és un problema que ocorre i que ja he sentit comentar a algun cultivador.

La florifera Tillandsia argentina obrirà les seves flors en menys d'una setmana

La florifera Tillandsia argentina en menos de una semana abrira sus flores

Parece que finalmente la primavera ha enraizado en nuestras tierras, el comportamiento de las Tillandsias, este año ha sido diferente, como la llegada del buen tiempo, no ha propiciado una subida radical de las tempperaturas máximas, los sintomas de floración se han ralentizado extraordinariamente, porque ademas la humedad ha sido superior a la habitual. con muchos dias de lluvia y otros tantos nublados. Por primera vez he comenzado a usar abonos sistematicamente, un abono equilibrado a mitad de dosis, administrado quincenalmente y un riego tambien sistematico, porque me doy cuenta que mis plantas florecen antes de llegar a un tamanño que yo consideraria adecuado, no pasa con todas las especies, pero si es un hecho documentado por otros cultivadores.

La Tillandsia cacticola, llarg temps deturada, comença a tintar la seva bràctea floral

La tillandsia cacticola, parada durante mucho tiempo, empieza a colorear su bractea

La Tillandsia magnusiana, estranyament resistent malgrat el seu aspecte fràgil, floreix per primera vegada.

La Tillandsia magnusiana, extrañamente resistente a pesar de su aspecto frágil, florece por primera vez

I també per primera vegada, treu la flor la Tillandsia tectorum

Y tambien por primera vez florece la Tillandsia tectorum.

La Tillandsia bergerii, en canvi, només ha tret una sola flor en els prop de 20 exemplars de diverses procedències que tinc, devegades ha segut tan massiu com la Tillandsia aeranthos, ningú sap per què passa això, encara que alguns s'arrisquen a opinar. Es recomana un hivern una mica fred, en el meu cas viu tot l'any a l'exterior i te sempre hiverns una mica freds, n'hi han entre ells també exemplars estranys que mai no he vist florir, altres pocs que son minimament fidels i gran part erràtics totalment, un dels meus objectius secrets es descobrir aquesta sequencia difícil d'aconteixements que favoreixen la floració.

La Tillandsia bergeri, en cambio, no ha sacado mas que una sola flor en los cerca de 20 ejemplares de diversas procedencias que tengo, a veces ha sido tan florifero como la aeranthos, nadie sabe porque pasa esto, aunque hay quien se arriesga a opinar. Se recomienda un invierno ligeramente frio para estimular la flor, pero los mios viven todo el año al exterior y siempre tienen inviernos ligeramente frios. Hay entre elloos individuos que jamas los he visto florecer, otros son minimamente fieles y gran parte de ellos lo que yo denomino erràticos. Uno de mjis secretos objetivos es descubrir la secuencia de acontecimientos que hacen que esta planta florezca cada primavera.

Tillandsia xerographica

2010-05-18T14:24:00.000-07:00

Si hi ha una espècie de Tillandsia que representa l'aristocràcia d'aquestes plantes, aquesta es sens dubte la Tillandsia xerographica, originària de Centre America, ja comença a ser rara en estat salvatge, degut a la recol.lecció abusiva de que ha segut i és objecte. es parla de que encara grans quantitats de les Tillandsies xerogràphiques comercialitzades provenen directa o indirectament de l'hàbitat. El seu creixement es lentissim i te una pobra producció de fillols, motius pels quals resulta difícil la seva reproducció en grans quantitats, el seu hàbitat amb una humitat mitja del 70% i una escasa pluviometria, ens parla de quines seran les condicions que hem de proporcionar a aquesta planta.

No li agraden gaire les pulveritzacions amb aigua i hem de tindre precaució per tal d'evitar l'acumulació d'aigua en cas de cultivar-la a l'exterior. Per a mi la millor manera de regar-la a l'interior és la immersió setmanal en aigua dolça per unes hores.

L'aspecte d'aquesta planta canvia segons es cultive d'una manera o d'altra, desde tindre un aspecte totalment blanc a fins i tot adquirir una certa suculència. Indubtablement és una joia que no deuria faltar en una col.lecció de Tillandsies, quan arriva la floració, cosa que passa després d'uns quants anys i que triga uns quants messos, la planta sol produir un fillol, que és millor esperar a que tinga un bon tamany abans de separar-lo de la planta mare.

Es resistent a temperatures baixes, malgrat la seva procedèncioa subtropical, però l'humitat amb fred pot tacar l'epidermis i no deuriem deixar que la planta estigués exposada a les inclemències mes del necessari.

Les seves fulles rissades i llargues, sobretot en temps sec, li donen un aspecte exòtic que crida l'atenció, a l'interior es bo posar-la dintre d'un cossiol buit, per tal d'aconseguir un micro hàbitat relativament humit i fugir de l'excessiva sequetat de l'interior que pot emportar-se per davant la nostra planta sense adonar-nos-en.

Si hay una especie de Tillandsia que representa la aristocracia en el género, esta es sin duda la Tillandsia xerographica, originaria de Centro America, ya empieza a ser rara en estado salvaje, debido principalmente a la recolección abusiva de la que ha sido objeto. Se habla de que todavia en el presente, grandes cantidades de las plantas que se comercializan, preovienen directa o indirectamente del hábitat, su crecimiento lentisimo, su escasa producción de hijuelos, hacen dificil la reproducción masiva. Su hábitat, con una escasa pluviometria pero una humedad ambiental de un 70%, nos habla de los cuidados que debemos proporcionar a esta planta.

No le gusta ser pulverizada con agua y hemos de tener precaución para evitar la acumulación de agua en su interior en caso de ser cultivada en exterior. Para mi la mejor forma de riego en interior es la inmersión por unas horas en agua dulce.

El aspecto de esta planta cambia segun la forma de cultivo, desde un aspecto totalmente blanco, hasta adquirir incluso una ciertta suculencia. Sin lugar a dudas, es una joya que no deberia faltar en ninguna colección de Tillandsias, cuando llega la floración, cosa que ocurre despues de unos cuantos años i que dura unos cuantos meses, la planta suele producir un solo hijuelo, que hay que esperar a que crezca bastante antes de separarlo de la planta madre.

Es resistente a temperaturas bajas, a pesar de su procedencia tropical, pero su exposición a las inclemencias, puede manchar su epidermis y mejor protegerla bajo una cubierta.

Sus largas hojas rizadas, sobre todo en tiempo seco, le dan un aspecto exótico, que llama la atención. En el interior, es bueno colocarla en el interior de un tiesto vacio, para preservar una cierta humedad relativa, ya que se seca con facilidad y es dificil a veces detectarlo.

Tillandsia ixioides

2010-05-15T15:16:00.000-07:00

Una de les Tillandsies procedents d'Argentina, bolivia i Paraguay, on creix a hàbitats relativament àrids, forma rosetes de tacte molt dur i rígid i ben coberta de tricomes, la seva floració és groga, sense cap perfum i pot considerar-se una planta fàcil i agraïda, suporta sense problemes temperatures baixes i una gran resistència a la falta de reg.

Després de la floració, ràpidament forma els seus fruits, de tamany relativament gran i també ràpidament aquests s'obren i deixen anar tota la llavor, no se si la rapidesa en aquest procés és una característica pròpia de l'espècie en questió, ja que no tinc més informació, no es estrany tampoc en espècies com l'aeranthos o la bergerii, la polinització ha de ser necessariament creuada, en aquest cas es va produir per una aeranthos en floració al seu costat.

Una de las Tillandsias procedentes de Argentina, Bolivia i Paraguay, donde crece en hàbitats relatimvamente secos, forma rosetas de tacto muy rígido y duro y totalmente cubiertas de tricomas, su floración es en amarillo y carece de perfume, puede considerarse una planta agradecida y fácil de cultivar, soporta sin problemas temperaturas bajas y tambien periodos de fuerte sequia sin alterarse.

Despues de la floración produce rapidamente sus frutos relativamente grandes y tambien rapidamente estos se abren iy dejan volar sus semillas plumosas. No se bien si la rapidez de este proceso, es propio de esta especie en cuestión, ocurre tambien con otras como la aeranthos o bergerii pero no tengo otyros puntos de vista port ahora, la polinización ha de ser necesariamente cruzada y en este caso se produjo por una floracion de T.aeranthos vecina.